La vida espiritual de l'infant      

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 Tota la vida espiritual es fonamenta en la filiació divina, la pietat de fills de Déu. Per tant, les pràctiques no ens han de conduir al ritualisme, un complir (deia Don Álvaro: no caure en el “cumplimiento” de “cumplo” i “miento”). El que resa, confia, quan confia en que algú ens guia, no té por, perquè sap que tot serà per bé. Així vivim també en la llibertat dels fills de Déu, amb confiança, avui hi ha moltes angoixes que turmenten la gent; la gent que resa no pateix aquestes inquietuds perquè sap que Déu veu molt més enllà de on veiem nosaltres, i El ho condueix tot cap al bé. Quan nosaltres resem i ens confiem ens tornem petits, senzills, pobres, som com els nens.

No hem d’edificar la vida dels fills a imatge nostra, volem controlar-ho tot massa i el perfeccionisme i la competitividad i l’afany d’èxit no ens deixa viure: sinó sembrar perquè ells tenen moltes potencialitats, ajudats per la gràcia divina. Ens donen lliçons, ens donen la ma confiats o tanquen els ulls, es deixen tirar amunt: “més, més”, sense por quan anem en cotxe dormen, ens ajuden a fer-nos nens, confiar i aprendre d’ells. Només els que es fan com nens poden entendre el Regne del cel, sense prepotència i acceptant-nos tal com som, com Déu ens vol, així ens fem capaços d’acceptar la providència i els nostres fills mentre aprenen de nosaltres i confien en nosaltres també es converteixen en els nostres mestres.

El desenvolupament de la personalitat en virtuts, que aneu fent referència en les conferències diverses que teniu, es poden relacionar en fer les coses amb Jesús, el millor Amic, l’Amic dels nens, com diu el llibre de Mn. Marquès, sacerdot que col·labora en la preparació de la primera comunió d’algun dels vostres fills. Així, tot es pot fer amb Jesús: menjar bé, fer amics, parlar bé sense dir paraules grolleres, fer favors, no fer trampes, saber perdre sense enfadar-se, ajudar als altres a recollir, ser net i rentar-se quan cal, parlar sempre bé dels pares i altres, pensar amb els altres i saber compartir...

Avui que l’atac a la família és tan fort amb models que volen ser alternatius, cal promoure els valors autènticament humans com ara son el treball i la honestedat, capacitat de diàleg i solidaritat, respecte i comprensió, les virtuts domèstiques que donen alegria: lleialtat a la paraula donada, sinceritat...

Hi ha unes arrels cristianes en tants valors como d’humilitat i el perdó, i la formació té vessants intel·lectuals, tècniques, culturals, esportives, estètiques i socials, i ara veiem la espiritual: com millorar com a fills de Déu, com cultivar l’ànima en unitat de vida perquè no sigui d’una manera a l’escola, d’una altre amb els amics, a casa... coherència de vida que s’aprèn en família.

Hem de transmetre conviccions, ser testimonis de vida, referents per als fills, per exemple que una preocupació real per la família no quedi ofegada per la feina, comunicació i parlar entre vosaltres: em deia un nano que el seu pare mai havia jugat amb ell.

Pregar en família: beneir taula, la Missa el diumenge, rosari és la gran pregària en família: son punts forts de la fe que enforteix la fe i la unitat de vida dels fills; per entrar en aquests temes hem de conèixer-los personalment, com és el gust de les cireres? O de les maduixes? S’han de provar. Avui hi ha un rebuig de les referències a religió. Com és la llum d’un vitrall de una catedral? S’ha d’entrar-hi per contemplar la meravella... només des de dins es veu adequadament. Perquè millorin hem de preocupar-nos per millorar: “perquè no vas a Missa, perquè no confesses? O no combregues?” “Perquè t’enfades? O parles malament?” els recessos, cursos de recés, xerrades, cursos d’orientació familiar... llibertat en la formació, però en fem propaganda: no només heu d’indicar als vostres fills que han de complir unes regles socials, sinó que es tracta d’ajudar-los a distingir el bé del mal, ajudar-los a viure amb amor de Déu... aquest és el sentit de l’orientació cristiana, amb gran respecte a la llibertat de les consciències.

Parlar amb el preceptor, xerrades personals que podeu tenir també amb algun dels mossens que estem aquí a la vostra disposició, personalment o per telèfon o e-mail

Llucià Pou i Sabaté