La vida és risc

En el llibre-testimoniatge d'Eva Perea "Canvi de rumb. Atreveix-te a ser tu mateix", apareix en Juan, un important advocat que als 40 anys es dedica al que li va agradar des de petit: el domatge de cavalls. Complia amb les expectatives dels altres, però no amb les seves: "és això tot el que puc esperar de la vida?", es va preguntar. Es parla també de María: era recepcionista, quan un càncer li va canviar la vida, i es va proposar "no tornar a malgastar més temps a cremar una vida sense sentit" i va muntar la seva pròpia merceria, que era el que li omplia. Hi surt també Cris Stewart (antic membre del grup rock "Gènesi") que viu ara amb la seva dona en un Mas de la Alpujarra granadina esquilant ovelles i escrivint llibres. I l’Ignacio, que ho tenia tot però li faltava l’important, i a l’Índia va descobrir el servei als altres. Ara es dedica a les ONG: "del que es tracta és de llevar-nos els vestits inútils que ens anem posant durant la vida i que ens allunyen cada vegada més del nen que portem dintre". N’hi ha prou en veure cantar a Bruce Springsteen acompanyat per la seva dona i la seva banda per entendre quina màgia hi ha quan el deure i el plaer van de la mà. Però si només es compleix "el deure" pot passar que la gent "explota" i ho deixa tot: "és el que denominem 'mecanisme evitatiu' o 'fugida dissociativa'" (Carmen Magante); però això seria apostar pel plaer, que no és més que un altra forma irreflexiva, infantilista com l’anterior. Altres explicacions parlen de cicles de la vida: "hi ha persones que, arribada a certa edat, s’adonen que han cobert un cicle i es replantegen la seva vida. És una mica habitual en els països del nord d'Europa. No es tracta d’una crisi com a tal, sinó d’una mirada sobre sí mateixos que els impulsa a fer allò que no van poder en el seu moment… En altres ocasions són les circumstàncies les que s’imposen. La rutina o el cansament per fer sempre el mateix duen als afectats a explorar nous territoris" (Carlos Sirvent). "Deixar un treball segur i una posició social per abraçar una vida radicalment diferent és, per a la majoria, una bogeria. Per a alguns és el camí cap a la seva autèntica identitat" (J. Garay). Quan la perseverança va unida a la creativitat i valentia, i també hi ha inconformisme, honestedat, capacitat de conèixer-se, i paciència perquè no manin sentiments passatgers. No és llavors una cosa irreflexiva, i encara que en tot canvi hi ha por, no és llavors imprudent assumir aquest risc. Per això Eva Perea diu: "es pot viure d’una altra manera, n’hi ha prou amb voler-ho… Si l’aposta surt malament, no és cap fracàs. Han lluitat per un somni i sempre pot haver-hi una nova oportunitat. El veritable fracàs és mirar enrere i no haver-ho intentat".

Vaig llegir d’en Juan, que el van acomiadar per un error seu, una imprudència davant un client que va posar una forta reclamació a l’empresa. En Juan es trobava en el carrer, casat i amb un nen. Què faria? És l’atzar, el destí, el que provoca el canvi de terç en la vida? En Juan va pensar que mai li havia agradat el seu treball, somiava a canviar però la por sempre l’havia paralitzat: la hipoteca, la seva dona i fill… Així que va considerar el canvi, no com una pèrdua, sinó com una oportunitat de guanyar. Va invertir en un negoci que somiava i li va anar bé. Es va preguntar: Què faria si no tingués por? Comencem a canviar quan som capaços de riure de nosaltres mateixos, del que fem malament i de la nostra situació passada o actual, de les nostres pors, una teràpia amb efectes terapèutics. Canviar pot significar la mateixa vida, però amb llibertat d'esperit, escollint nosaltres. O bé el que veiem en notícies d’aquestes executives importants que deixen tot el seu futur professional per a dedicar-se al que de debò les omple: ser mare i mestressa de casa; o vencedors d'importants càrrecs guanyats per oposició, que una vegada aconseguit l’objectiu descobreixen la seva vocació al sacerdoci, o a ser monja de clausura… Quan la persona descobreix l'amor, el que de debò és la vida, aquest amor la fa desempallegar-se de la por -això és enigmàtic i revelador- "i alliberar a quants pel temor que tenen a la mort (per analogia: sofriment, angoixa, inseguretat…) estaven sotmesos per a tota la vida a l’esclavitud" (Hebreus 2,15).