La felicitat no és canviar

Diu una història: "Durant anys vaig ser un neuròtic (aquí cadascun pot posar els seus defectes: impuntual, desordenat, caòtic…). Era un ésser angoixat, deprimit i egoista. I tot el món insistia en dir-me que canviés. No deixaven de recordar-me el neuròtic que jo era. I jo m'ofenia, encara que estava d'acord amb ells, i desitjava canviar, però no acabava d'aconseguir-lo per molt que ho intentés. El pitjor era que en la meva família tampoc deixaven de recordar-me lo neuròtic que jo estava. I també insistien en la necessitat que jo canviés. També amb ells estava d'acord, i no podia sentir-me ofès. De manera que em sentia impotent i com atrapat. Però un dia em va dir un amic: "No canviïs. Segueix sent tal com ets. En realitat no importa que canviïs o deixis de canviar. Jo et vull tal com ets i no puc deixar de voler-te". Aquelles paraules van sonar en les meves oïdes com música: "No canviïs. No canviïs. No canviïs... Et vull...". Llavors em vaig tranquil·litzar. I em vaig sentir viu. I, oh, meravella!, vaig canviar. Ara sé que en realitat no podia canviar fins a trobar a algú que m'estimés, prescindint que canviés o deixés de canviar".
En la Bíblia llegim quan el poble d'Israel va pel desert i arriben les "serps verinoses", símbols d'espant: animal sinuós i lliscant, difícil d'atrapar, que ataca sempre per sorpresa amb mossegada és verinosa, potència malèfica, gairebé màgica. En aquest món, podem ser feliços i tocar el paradís amb els dits quan ens elevem de puntetes i allarguem les mans amb l'esperança, i per a això cal esquivar l'encís d'aquestes serps de l'amor desordenat a les coses que fa envejar i odiar les persones, quan l'amor és només per a les persones. I, com a conseqüència, la falta d'amor a un mateix, voler ésser d'altra manera, anhelar sortir de com som. El paradís té en el centre l'arbre de la vida, al que no podem arribar per la tècnica i el poder: la saviesa de la vida autèntica s'aconsegueix d'una altra manera, per l'amor, com explica també un'altra història sobre "el secret per a ser feliç".
Fa moltíssims anys, va viure a l'Índia un savi de qui es deia guardava en un cofre encantat un gran secret que el feia l'home més feliç del món. Molts reis, envejosos, li oferien poder i diners, i fins i tot van intentar robar-lo per a obtenir el cofre, però tot era en va. Mentre més ho intentaven, més infeliços eren, l'enveja no els deixava viure. Així passaven els anys. Un dia va anar a veure el savi un nen i li va dir: "Senyor, igual que tu, també vull ser immensament feliç. Per què no m'ensenyes que he de fer per a aconseguir-ho?" El savi, al veure la senzillesa i la puresa del nen, li va dir: "A tu t'ensenyaré el secret per a ser feliç. Vine amb mi i presta molta atenció: guardo el secret per a ser feliç en el cofre de la ment i el cor i, el gran secret no és altre que una sèrie de passos que has de seguir al llarg de la vida: el primer és saber veure a Déu en totes les coses, estimar-lo i donar-li gràcies per tot el que tens i el que et passa. El segon, és que has de estimar-te a tu mateix, i tots els dies a l'aixecar-te i al ficar-te al llit has de dir-te: Jo sóc important, jo valc, sóc capaç, sóc intel·ligent, sóc afectuós, espero molt de mi, no hi ha obstacle que no pugui vèncer. El tercer pas és que has de posar en pràctica tot el que dius que ets, és a dir, si penses que ets intel·ligent, actua intel·ligentment; si penses que ets capaç, fes el que et proposes; si penses que ets afectuós, expressa el teu afecte; si penses que no hi ha obstacles que no puguis vèncer, llavors proposa't metes en la teva vida i lluita per elles fins a assolir-les: es diu motivació. La quarta, és que no has d'envejar a ningú pel que té o pel que és, ells van arribar la seva meta, assoleix tu les teves. El cinquè, és que no has d'albergar en el teu cor rancor cap a ningú; aquest sentiment no et deixaria ser feliç; deixa que les lleis de Déu facin justícia, i tu... perdona i oblida. El sisè és que no has de prendre les coses que no et pertanyen, recorda que d'acord a les lleis de la naturalesa, demà et llevaran una cosa de més valor. El setè, és que no has de maltractar a ningú; tots els éssers del món tenim dret que se'ns respecti i se'ns vulgui. I per últim, aixeca't sempre amb un somriure als llavis, observa al teu al voltant i descobreix en totes les coses el costat bo i bonic; pensa en l'afortunat que ets al tenir tot el que tens; ajuda als altres, sense pensar que vas a rebre gens a canvi; mira a les persones i descobreix en elles les seves qualitats.