Quins factors determinen la felicitat del ser humà?   

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

El cervell humà inclou per defecte la capacitat de sentir felicitat, que això és imprescindible per a l'adaptació i la supervivència: "A cada moment els mecanismes que regulen l'estat d'ànim van recollint si disposem o no del necessari per a viure" (Xaro Sánchez), i en aquesta inter-actuació psico-emotiu-somática en "l'escorça cerebral és el que imprimeix el nostre grau de benestar subjectiu", amb alguns "becs" d'infelicitat o goig i en general un "grau moderat", de rutina diària. Al costat d'això, es disposa "d'una gran capacitat d'adaptació a les contrarietats vitals" (resiliència). La felicitat no està en les coses, sinó en la nostra actitud davant elles (acceptar-les, per a reconduir-les), "processos íntims o endògens", l'home només pot experimentar l'autèntica felicitat en la pròpia interioritat (Boeci). Com el ruc darrere de la pastanaga, ens llancem a metes que sempre plantegen un més enllà, com el mite d'Aquil·les seguint la tortuga (que quan arriba on estava, aquesta s'ha anat més endavant i és la cançó de mai acabar). No hi ha vida pitjor que una vida sense esperança, o una esperança sense fonament. Avui dia es veu que les coses externes com béns materials, diners, cert estatus no són determinants, l'ambició concreta que ens hem proposat arribar no causa la felicitat, però també es confon la conseqüència amb la causa, quan es diu que el crucial és tenir ganes de lluitar per alguna cosa, quan en realitat, és quan un està feliç, quan emprèn projectes amb ganes, i no al revés.
La veritat no cap en un esquema, però és necessari integrar els diversos aspectes, ja que si no sembla que cadascun té la seva veritat: un veu la felicitat en la salut, o la tècnica, ioga... hi ha veritats? no: hi ha la veritat, però la comprenem de manera dinàmica. Penso que hi ha com tres "mònades" que determinen l'equilibri-harmonia que cridem felicitat, que va molt més allà de l'estabilitat emocional, i altres aspectes de la mateixa: 1) salut corporal-física; 2) el meu entorn, la història i 3) salut interior-psíquica-espiritual. Cadascun d'ells té al seu torn 3 punts, i ens detindrem en l'últim apartat, perquè al compondre el més essencialment humà, constitueix el secret de com ser feliç sempre:

1) salut "física", determinada, a més de coses més específiques extraordinàries, per certes rutines quotidianes: a) dormir, b) harmonia amb les funcions instintives físiques (supervivència personal i de l'espècie): menjar, integrar la sexualitat dintre del projecte personal, c) exercici físic aeròbic-vascular.

2) salut "ambiental", com deia Ortega i Gasset, jo sóc jo i les meves circumstàncies: aquestes són també la meva història: a) família on naixem, que ens ve donada, b) ambient en el qual vivim i escollim-amics, classe social, etc.; c) ambient social, la història del nostre temps (estem condicionats per factors higiènics i altres de tipus mèdics, cultura, esport, idees dominants, tecnologies, globalització…). En tots aquests aspectes, mirant pujats al gegant de la tradició, veiem més i més lluny…

3) salut "interior": aquesta harmonia interior comprèn: a) la personalitat genètica: introvertida o extravertida, primària o secundària, racional o sanguínia, flemàtica o apassionada…; b) una psicologia sana en la manera d'afrontar la vida: visió positiva, adaptabilitat als canvis, preveure algun romanent per a arribar a final de mes… que diem també caràcter, educat a través de les virtuts, al fer coses bones ens fem bons, ens anem configurant en primer lloc amb el que fem, després amb el que diem, i en tercer lloc amb el que pensem; i c) una espiritualitat plena de transcendència, les potències espirituals (intel·ligència, amor i llibertat) que és el més important i pot suplir l'absència dels altres aspectes.

Aquest sentit espiritual de la persona és l'essencial, on des d'Aristòtil s'ha situat la centralitat del que és la recerca de la felicitat; i hi ha elements difícils d'enquadrar com les emocions i sentiments, sobretot la recerca de bellesa i les seves variants artístiques (música, pintura, contemplació de la naturalesa i el cosmos...). No obstant això podem especificar-hi 3 aspectes: conèixer la veritat (la recerca de la veritable saviesa, és, segons Boeci, la veritable medicina de l'ànima); estimar i sentir-se estimat (l'essencial de la persona); i tenir esperança fins i tot més enllà de la mort, és a dir motius per a lluitar en els projectes, que és el màxim exercici de la llibertat: el compromís (per a un cristià, queden aquí reflectides la fe, la caritat i l'esperança). Amb això tenim l'harmonia de les tres funcions espirituals -transcendentals- de la persona, que són intel·ligència, amor i llibertat. Interactuen en una realització personal en la comunió, doncs la persona no es realitza sola sinó com do als altres, i és important saber relacionar-se, l'empatia i formes de caràcter sociable: buscant la felicitat dels altres trobem la pròpia.

Llucià Pou i Sabaté