L'estiu i l'amistat

Ratzinger deia que "es va trobar en una excavació romana al nord d'Àfrica una inscripció del segle II o III, en el mercat algerià de Fimgad, en la que es llegien aquestes paraules: Caçar, banyar-se, riure: això és la vida", i ho recordava quan la riuada de turistes europeus vénen cap al Sud "a la recerca de la vida", perquè pensen -avui com fa 2000 anys- que el temps que passen als llocs de treball és un no viure, i que vacances és "recerca de la felicitat", "desig de viure veritablement".
Clar que vacances és escampament i llibertat, que el ritme de treball ha d'alternar-se amb el descans. Però la llibertat en l'ocupació del temps lliure ens planteja interrogants: viure veritablement "no consisteix a banyar-se, divertir-se i riure", és important saber què fem del temps lliure. Tomás d'Aquino aconsellava, per combatre la tristesa -i en general serveix per al cansament-: "banyar-se, dormir i distreure's"; afegia que principalment "és la convivència, el tracte amb els amics: això és el que veritablement ens lliura de la soledat, que és l'arrel profunda de la nostra insatisfacció. És a dir: el temps lliure ha de ser, sobretot, temps lliure de l'home per a l'home"; i sobretot "el tracte amb la Veritat; és a dir, amb Déu; perquè en la contemplació de Déu és on l'home viu veritablement, on troba la vertadera vida", allò altre és superficial... "Cercar Déu és més estimulant que una excursió de muntanya; és el bany més vivificant que l'home pot prendre. Banyar-se, jugar, dormir... tot això forma part del nostre pla de vacances; però aquest pla ha d'incloure… la trobada amb Déu, a qui ens inviten les nostres belles esglésies i el món meravellós que Déu ha creat".
El tracte amb Déu també és d'amistat, com el tracte amb els altres, i tot això em recorda un e-mail encantador: "Sempre vaig creure que el privilegi, l'alleugeriment i el consol més gran de l'amistat consisteix en el fet que no cal explicar res. Els silencis entre amics constitueixen autèntiques converses, la cosa que importa no és el que es diu, sinó el que mai s'ha de dir. Per a mi un amic... és aquell que escoltarà la cançó del meu cor i me la cantarà quan em falli la memòria. El simple coneixement d'una amistat torna possible resistir la soledat, la malaltia i la confusió, encara que l'amic no tingui mitjans per ajudar-te. Hi ha prou amb què existeixi. L'amistat no minva amb la distància, ni amb el temps, la reclusió o la guerra, el patiment o el silenci. És allí on més profundament arrela. És allí on floreix". Quan hi ha un amic, tot és suportable, més encara: útil per al creixement: "els meus amics han fet la història de la meva vida... De mil maneres han canviat les meves limitacions en privilegis meravellosos i m'han permès caminar serena i feliç diàriament. El que més ens sosté diàriament no és tant l'ajuda dels nostres amics, com la seguretat de saber que podem comptar amb ells".
Amistat és no tant de donar a l'altre el que li ve de gust, sinó sobretot el que li convé: "Avui voldria poder estalviar-te tota pena, tota errada, qualsevol fracàs, però llavors viuries aliè als altres. Una família, un matrimoni, una amistat o un amor es construeixen tant amb dolors com amb alegries, i tu més que jo avui ho saps. Si pogués donar-te avui alguna cosa, seria la pau en el fons de la teva vida, que fos serena i ferma en totes les adversitats. Et desitjo felicitat, però no la felicitat que es compra donant l'espatlla al món. Ni la de renunciar per comoditat als teus somnis. Et desitjo la felicitat de fer totes les coses el millor que puguis. De córrer el risc d'intentar-ho. De córrer el risc de donar... I per què no, de córrer el risc d'estimar novament. Et desitjo l'alegria de tenir sempre a algú amb qui compartir les teves coses. Desitjo que de vegades i només de vegades, aconsegueixis el que anheles en comptes del que necessites…. Et desitjo la sorpresa de trobar una cosa millor del que te vas atrevir a esperar. Et desitjo bons records amb què suportar els mals temps... I confio que sempre tindràs en la teva vida... un espai per a una altra amistat… I sempre compte el teu jardí per les flors, no pels fulls caiguts… compte els teus dies per les hores daurades, i oblida les penes hagudes; compte les teves nits per estrelles, no per ombres; compte la teva vida per somriures, no per plors; i per al teu goig en aquesta vida, compte la teva edat per amics… no per anys". Estiu, moments d'amistat…