Ressorgir d'una crisi

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

La vida és superació, recerca d'un sentit, i el patiment encara que de vegades dol engrandeix a qui ho pateix, tot això està reflectit en la famosa història d'un àguila, aquest animal tan longeu, majestuós en el seu vol, de qui es creia que rejovenia quan canviava el seu plomatge ("de manera que et rejoveneixis com les àguiles", diu el Salm 103, 5 i Isaïes. 40, 31): la nostra àguila pot arribar a viure 70 anys, però per arribar a aquesta edat, als 40, ha de prendre una seriosa i difícil decisió. Llavors, les seves ungles estan estretes i flexibles i no aconsegueix prendre les preses per alimentar-se. El seu pic llarg i punxegut, ja molt llarg, es corba massa cap al pit. Les ales, envellides i pesades, i les plomes grosses. Volar es fa ja tan difícil! Llavors, l'àguila té només dues alternatives: morir o enfrontar-se a un dolorós procés de renovació que durarà 150 dies: consisteix en volar cap a l'alt d'una muntanya i quedar-se aquí, niuar al recer d'una roca. Allí l'àguila comença a copejar el seu pic a la paret fins a aconseguir arrencar-se'l. Després ha d'esperar el creixement d'un de nou, amb el què desprendrà una a una les seves ungles. Quan aquestes comencen a néixer, començarà a plomar-se, i ha d'esperar 5 mesos, quan ja pot sortir per al seu vol de renovació... a viure 30 anys més!
En les nostres vides, molts cops hem de resguardar-nos per algun temps i començar un procés de renovació; per continuar un vol de victòria, hem de desprendre'ns de costums, tradicions i records que ens feien mal, i lliures del pes d'aquell passat podrem aprofitar el resultat valuós que una renovació sempre porta. En la vida tenim crisis, a nivell personal, familiar, professional, social... diem crisi a la manifestació aguda d'un trastorn físic o moral, quan es crea una situació tensa i difícil en la vida i cal resoldre un problema, per tornar a un equilibri, una harmonia vital... però de les crisis no se'n surt sempre derrotat, sinó que el resultat pot ser un vol amb ales noves. Els cops de la vida ens poden fer més forts, encara que poden també fer-nos caure en l'escepticisme (a alguns, els ve una tristesa vital, aquesta "insuportable lleugeresa de l'ésser", que diuen ara).  Com que no ens agrada patir, ens volem estalviar aquesta "metamorfosis" i així volem "fugir cap endavant" i fer canvis en la vida personal, matrimoni, la feina... aquest afany de moviment és inútil, després d'un temps d'eufòria del canvi pot fer sumir en una tristesa amb preguntes negatives: "la vida és només això?, de debò això és tot?" Davant un xoc que atordeix, absolutitzem aspectes que no van, i no podem ser objectius, perdem la visió de conjunt. Són moments de nuesa en què s'ha perdut pic i plomes, i cal saber estar-se quiets, esperant que passi la tempestat (exterior i interior) i torni a sortir el sol, el pic i les ales, perquè "no hi ha pena que cent anys duri". Em deia una persona: "sempre tens angoixes per un assumpte o  un altre.  A mi m' agradaria, ser més fresca en aquest aspecte, no implicar-m'hi fins a aquest punt, però no puc evitar-ho..." però precisament allà trobava el consol de Déu: "per cada problema que tenim, Nostre Senyor té moltes solucions. Realment et mires el mar i et veus tan poca cosa...,  que penses hi ha algú que ja ho sabrà encaminar ,  més bé que jo. Crec que ha de passar el temps,  però jo no ho veig clar... Sembla que tothom et deixa penjat... necessito parlar amb algú que analitzi les coses sense involucrar-s'hi, algú que em permeti deixar-me expressar el que sento,  i així trobar-me millor".
Així, aquest procés de renovació i neteja és al mateix temps solitud en la companyia de Déu, i obrir-se als amics, i això prepara per a una nova etapa, mira cap al que queda de la nostra vida, per afrontar els problemes de cara, perquè la força no s'obté d'acostumar-se a la derrota sinó del projecte que es forja en l'intel·ligència y en el cor i l'esforç en la lluita per aconseguir-ho.

Llucià Pou i Sabaté