Explica una història de dos amics
pescadors, que van escoltar un dia que en un llac proper hi havia bona
pesca. Un dels dos es va posar "a cent": va cercar informació més segura
sobre la notícia, després va parlar amb diversos pescadors sobre la
veracitat de les veus, va procurar pistes sobre els llocs per a pescar
millor, i també va procurar conèixer els diferents tipus d'esquer que
anirien més bé. El segon va prendre de seguida una canya, anava enxampant
alguns insectes pel camí per a usar-los com esquer, va anar corrent al llac
i va tirar els hams a l'aigua. Quan el lent va arribar al llac, el diligent
tenia ja les cistelles plenes de peixos grossos, i ja no "picaven" tant, el
que anava tant preparat no en va agafar més que uns quants i ben
petits.
La prudència és compatible amb el risc raonable, és el camí entre
els dos extrems: perfeccionisme i precipitació. Però si evitéssim qualsevol
risc, no caminaríem mai, doncs per a caminar fa falta aixecar un peu, i
sense els dos peus en el terra sempre podem caure. Aquesta història ens
parla de la promptitud davant les decisions. Cal tenir paciència quan
"piquen", per a no estirar la canya abans que el peix hagi empassat l'ham,
doncs si només està picotejant l'esquer, no s'enganxa. Però això no
significa esperar més del degut, doncs es passa el moment, es perd el tren.
Les decisions, efectivament, tenen un risc, i aquesta dinàmica ajuda a la
innovació i la creativitat. Per altra banda, la decisió ha de ser presa a
consciència, segons el judici de la raó, i a això es diu prudència, que és
la "regla recta de l'acció", sense la qual no hi ha cap virtut. Sol dir-se
que són tres els actes propis d'aquesta virtut: el consell (prendre en
consideració, amb lectures o preguntant, etc., en definitiva ponderar el que
cal fer), el judici (quan ja hi ha elements per a decidir, establir què he
de fer) i l'imperi (una vegada sé el que he de fer, passar efectivament a
fer-lo sense més demora). En definitiva, saber què cal fer aquí i ara i
fer-lo: deliberació i execució.
Per a això tenim la riquesa de la memòria
del passat transformada en experiència (optimitzar el passat), que al costat
de les experiències dels altres ens aconsella una determinada manera de
jutjar sobre els fets concrets i les circumstàncies per a saber què cal fer
(diagnòstic del present), i per a això he de també calcular o millor
prevenir les conseqüències futures que arribaran amb aquesta acció
(previsió, que és pre-visió, veure abans que passin les coses). No se'm
demana la perfecció absoluta (que no existeix en aquesta vida), ni ser més
ni millor que els altres, ni estar a l'altura de les circumstàncies i
mantenir un nivell que s'espera que he de donar, sinó senzillament donar el
millor de mi mateix, segons el moment present. D'aquí la popular dita "el
millor és enemic del bo": toca fer el que es pugui sense esperar un dia
perfecte que mai arribarà, no deixar per a demà allò que ja es pot fer avui,
i no caure "en aquest parany del 'tot o res' que renuncia a una solució
bona, que seria factible, perquè somia amb la solució òptima que és
inassolible" (L. Riesgo). Pot haver, per falta de celeritat, una sèrie de
coses pendents que es converteixen en un llast que impedeix avançar, que
atabala i pot ser causa d'estrès a més d'un mal als que es pot perjudicar
amb aquest retard. Podria desembocar en un quist dolent, un càncer, doncs
apareixen molts motius per a retardar les decisions, i de vegades és per
falta d'atenció, per allargar inútilment una situació. En els terminis
oportuns, prudència és prendre una decisió, després de ponderar els pros i
contres segons aquests passos: si l'assumpte ho requereix, la reflexió es
manifesta primer a pensar i escoltar a tots els que han d'intervenir, sense
ser dubitatius ja que el "Després" i el "Demà" són els parents del "Mai".
Com feia el sevent de Déu Álvaro del Portillo, qui amb gran bondat de cor i
(una vegada calibrat el què fer i el com) fermesa en l'execució, passava de
la idea (el que calia fer) fins a les últimes conseqüències, a la seva
execució, sense embuts ni febleses, sense por al "quina diran".