La Mare de Déu, la dona genuïna

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

“Dona”, en el llenguatge bíblic, es diu “Neguevah”, que significa capacitat d'obertura, que dóna espai per a acollir, i María ho fa en els dos sentits: està sempre a l'escolta del que Déu vol, i també ofereix tot el seu ésser per a acollir la vida. Són dues formes d'expressió del que és també fonamental de tota persona: acollir la voluntat de Déu espiritual i corporalment. Però a més aquesta paraula que expressa el “ser dona” té una arrel comuna amb el verb “dir”: estar al servei de la paraula, del verb. I és pròpiament femení la comunicació, en aquests dos sentits de acollir la paraula i donar-la, generar el verb i oferir-lo als altres. També aquí trobem una meravellosa realització d'aquesta missió en la Mare de Déu: concebre la Paraula de Déu i engendrar el Verb en el seu interior (primer en la seva ànima, després en el seu cos), que celebrem a la festa de l’Anunciació, i donar-la a llum per il·luminar els altres (mare de Jesús, mare també espiritual de tots nostraltres), oferir la Paraula a tothom, que ho celebrem a Nadal.

Ella dóna sentit a la seva vida escoltant la paraula de Déu i realitzant amb la seva llibertat l'obediència de la fe. No només va dir «faci's en mi segons la teva paraula» (Lc 1, 38) sinó que es va lliurar com ningú, i per això Jesús respon a la floreta de lloança a la seva mare que va fer una dona (“benaurat el ventre que et va portar...”) amb un motiu més alt: «Benautats més aviat els que escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica» (Lc 11, 27). Ella és la «dona» per excel·lència, l'obra mestra de Déu, “assajada” en cada dona de la història fins que va arribar a la seva perfecció, en cada nit i en els mil estels que l'omplen, en els rius i serralades i postes de sol. Ella, la “vestida de sol”, la que té “la lluna als seus peus”, va ser qui uní la grandesa del seu ésser a la humilitat de la seva actitud. Ella regna servint, ens descobreix que mai som tan grans com quan ens posem totalment a la disposició de l'Esperit, del nostre Pare Déu. Davant la deformació que causa el pecat a la història, que difumina la veritat sobre la dona, diu Joan Pau II: “María és «nou principi» de la dignitat i vocació de la dona, de totes i cadascuna de les dones.” És el model de realització personal.

La cultura de la mort deixa tantes víctimes de dones que no volen ser mare; R. Folch Camarasa diu amb ironia que “després de l'eufòria natalista d'una certa època, s'ha anat obrint pas la idea universalment predicada que, com a l'Índia la gent passava fam, tenir més de tres fills en el Passeig de Gràcia de Barcelona era un crim contra la humanitat”. És una llàstima veure com es perverteix el que de debò fa feliç a la dona (la maternitat, tant biològica com espiritual) i es busca la complicitat de la dona que emuli a l'home amb l’esquer de que no renunciï a les seves potencialitats de persona amb plenitud de drets per sortir de la trista condició d'esclava de l'home, però en realitat la dona només és dona quan es dóna, i quina forma més gran de donar-se que acollir la vida i portar-la a la plenitud!: molt més honorable que “fer” coses és l’art de les arts, educar persones. El seu “geni”, la seva feminitat ha d’aportar al món una cultura més humana, en el pensament, l'art i totes les relacions entre persones, i la nova Eva pot estriar les noves pomes de la competitivitat amb una organització de la societat i uns horaris masculins, o aportar junt a la força del treball el que és propi del seu geni: la delicadesa en les relacions humanes (de vegades dures), a les tasques de l'educació o la política (tan importants per a la pau social), etc. Deia Joan Pau II que és urgent que la dona aporti a la societat “això que és fonamental... el que es troba en el més profund..., el valor més íntim, el més gran: l'amor”. La seva sensibilitat especial per acollir-lo i donar-lo, la seva capacitat per al sacrifici, troba model en la Verge, icona de la força moral de la dona i de la humanitat, l'estrella que mostra el camí per a una vida autènticament viscuda.

Llucià Pou i Sabaté