Jesús, com tots els homes, necessita
una Mare, que està amb ell encara que no l’acompanyi físicament, des del
naixement fins a la mort, als peus de la Creu. Allà Maria fa també el seu
sacrifici, un acte immens de generositat, i acull ser mare d'aquesta nova
família que és l'Església, ens acull a cadascun, i es fa altra vegada mare,
que ens estima com a Jesús. Allà assumeix el compromís d'ajudar-nos perquè
ens identifiquem amb ell, que siguem el fill, la filla de Déu. Allà Jesús
acaba la seva obra i diu a Joan l'adolescent: aquí et deixo la meva mare,
que des d'ara és també teva, perquè tu has de ser jo, un altre Crist a la
terra. La seva mort ens dóna vida, la seva resurrecció ens ressuscita a
viure la seva vida. Així va entendre San Pau el viure amb Crist, i per a
això necessitem la Mare de Déu, com els Apòstols la van necessitar, doncs
l'Església va néixer en la seva falda.
El cristià és fill de Déu i també de
Maria. Ella és proclamada diverses vegades “Dona” en aquest diàleg de la
Creu, quan dóna inici a aquest llinatge nou, i aquí entén que no conclou la
seva labor en la terra com mare de Jesús: la dedicació maternal a Jesús, les
seves tendreses i delicadeses, ara les dedicarà a Joan i a tots els
cristians, que al ser mare envers ells ho està sent amb Jesús. És aquest el
gran misteri: que ara és mare de tots els creients, de tots els homes, mare
espiritual, per dur-nos a descobrir i seguir el nostre camí, per a anar al
cel, fent la voluntat de Déu. Jesús va dir que el qui fa la voluntat de Déu,
aquest es salvarà. Maria és model d'aquesta fidelitat al compliment de la
divina voluntat, està contenta d'estar on li toca, sabent que allà l'ha
posat el Senyor, no s'inquieta ni té ànsies. Per això és per nosaltres model
d'humilitat, de no angoixar-nos tot buscant l'èxit o patint un fracàs: hem
d'aprendre d'ella a fer tot amb calma, per amor: "faci's en mi segons la
teva paraula" és la seva perenne resposta a Déu, a cada moment de la vida,
per complir el que l'Esperit Sant li comunica, sempre atempta a les seves
mocions. En això està la santedat, deixar-se dur per aquest Esperit present
en nosaltres: la Mare de Déu ens ensenya a escoltar-lo, en les incidències
de cada dia. Per exemple, oblidant-nos de competir i pensar a compartir, no
pensar en nosaltres mateixos sinó en els altres; no inquietar-nos amb el que
no tenim sinó estar contents amb el qual el Senyor ens mana o almenys
permet. És model de l'oració perfecta: “faci's la teva voluntat…”
I com saber quin és per a nosaltres la
voluntat de Déu? És necessari fer el que la Verge: escoltar. Podem definir
la persona com la criatura que està a l'escolta: dels altres, i de l'alt.
Per a tenir un cor ben amatent és necessari resar, conèixer l'Evangeli,
dedicar un temps a la formació, preguntar també nosaltres: "Senyor, que vols
que faci?" També l'apòstol adolescent és exemple de la fortalesa que ve
fruit de renunciar a l'egoisme i donar-se als altres.
La
història de Maria és una vida del “sí” a l'amor i sacrifici, sense
enfonsar-se davant la falta de mitjans (econòmics, haver d'anar d'un lloc a
un altre, conèixer el fred i les amenaces de mort des del naixement de
Jesús; falta d'estabilitat i seguretat…), la seva existència tenia més
problemes que la nostra, i malgrat tot és immensament feliç, sap que està
amb Jesús, que és l'important: és model nostre per acompanyar a Jesús, estar
contents on ens toca, sofrint de vegades però sense defallir, sense
ressentiments que són absència d'amor, amb molta confiança en Déu. El tracte
amb Maria ens donarà la seva companyia i semblar-nos a ella, per a dur amb
alegria una situació que es fa dura, una malaltia, dificultat familiar, una
pena d'algú que s'estima, i que no té una solució fàcil: ella ens fa veure
aquest quelcom diví i positiu que hi ha en tot, ja que de tot traurà Déu
força per reconduir-ho cap al bé.