Com recompondre l'afectivitat
Autor: Llucià Pou i Sabaté
Em deia una jove que havia tingut un desengany amorós, i per culpa d'aquesta relació sentimental trencada ella també se sentia trencada, com “un tros de carn”, un drap, i portava setmanes malenconiosa, sense sortir de casa, a més no parava de pensar en l'antic nuvi. Que fer, amb aquest “mal d'amor”?
La recomposició de l'afectivitat trencada té components espirituals, fisiològics i psicològics, etc. Hi ha unes claus per a estimular la felicitat i l'esperança, com la meditació-reflexió i la confiança en Déu; fomentar les endorfines que són tan bones i que es recarreguen quan realitzem algunes activitats que ens agraden, amb elles la nostra actitud i estat d'ànim milloren. Algunes d'aquestes coses són:
-el riure, doncs s'ha comprovat la influència que té el riure sobre la química del cervell i del sistema immunitari (diuen que el sol fet de reproduir el gest del somriure ja fa segregar endorfines, per un mecanisme similar al que ens fa segregar saliva amb només olorar o pensar en un bon menjar).
-gaudir de la naturalesa, el contacte de la qual ens omple d'energia i bon humor (anar a la platja, al camp, i xopar-se de sensacions).
-admirar la bellesa de les coses, mirar sempre el costat bo, positiu de totes les coses perquè això influeïx en el millorament del nostre estat d'ànim i de salut.
-donar-li sentit a la vida: la rutina destruïx lentament les nostres reserves de endorfines, per tant, cal evitar la monotonia amb curiositat, interessos, fent el que més omple.
-re-cordar situacions bones: “re-cordar” és tornar a dur al cor, tornar a viure moments del passat, amb el que al re-viure'ls gaudim en ells, i a més crea un efecte químic similar als moments del passat que revivim, fomentant aquestes endorfines. No obstant això, no cal oblidar que el millor sempre està per arribar; no cal entotsolar-se en el passat que seria tancar la porta al bo que està per venir.
-com sempre, l'amabilitat és la millor teràpia: al donar-nos als altres ens fiquem en els seus problemes, i oblidem els nostres. Així, les paraules afectuoses, els somriures, el bon humor, una actitud receptiva i comprensiva cap als altres originen una emissió constant d'aquestes “hormones” de la felicitat.
-la bona respiració, amb activitat física si pot ser a l'aire lliure ajuda també a aquesta química del cervell i, en conseqüència l'estat d'ànim: és bo augmentar el ritme i la freqüència d'alguna activitat física, un mínim de tres vegades a la setmana (caminar, bicicleta o nedar).
Això quant a la “gimnàstica de l'alegria”, que Sant Tomás de Aquino deia que ajuden molt el sospirar, riure, passejar, prendre banys d'aigua calenta... i per descomptat resar, doncs els mitjans sobrenaturals són sempre els més importants, l'abandó en Déu ens fa veure en aquelles coses que Déu permet un camí per a la felicitat, que apareixerà, com el cas de la noia que comentem al començament, en una nova trobada, molt millor que aquell que li va servir d'experiència per a aprofundir, a través del dolor, en el sentit autèntic de l'amor.
Llucià Pou i Sabaté