Via Crucis 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

A una casa de malalts de SIDA de Nova York, un home que portava 25 anys sense confessar, un cop convertit, li diu agraït a la Mare Teresa: "Quan sento un terrible mal de cap, ho comparteixo amb el dolor de Jesús en ser coronat d’espines. Quan experimento un dolor insoportable, causat per aquesta malaltia, en la meva esquena, ho comparteixo amb el dolor de Jesús en ser flagelat. Quan les meves mans i els meus peus no aguanten més, m’uneixo al dolor de Jesús durant la crucifixió”. Va morir al cap de 3 dies, i la Mare Teresa comentava: "mai he vist a ningú parlar amb Déu com ho va fer aquell home., amb un amor de comprensió tan gran entre ell i Jesús”.

Oració preparatoria: Jesús, vos que ens vau estimar fins a l'extrem perquè tinguessim vida i la tinguessim en abundancia, concediu-nos que, tot meditant el camí que Vos féreu amb la creu, comprenguem millor el vostre amor envers nosaltres i fem així el nostre camí amb tu, i desitgem vivament viure la vida divina que ens vau guanyar amb la vostra mort i resurrecció. Vos que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

1. Jesús condemnat a mort. Está a punt de pronunciar-se la sentència. No hi ha proves, el jutje sap que els enemics de Jesús l'hi han lliurat per enveja, pero té por, i diu que escullin entre Barrabàs, homicida, i Jesús el Crist. El poble escull Barrabàs, i Pilat pregunta què fer-ne de Jesús. Contesten: "Crucifica'l, crucifica'l!" Pilat se'n burla... Senyor, on son els teus amics? T'han abandonat, és una desbandada que fa vint segles que dura... fugim de la creu, de la santa Creu. Jesús no es defensa, accepta la covardia de Pilat i la ingratitud d'un poble.

Avui Jesús fa nosa - hi ha qui se'l treu de davant, per quedar bé amb els altres, per no complicarse la vida... Jesús digué: "qui no está amb mi, está contra mi".

2. Jesús porta la creu al coll. Jesús abraça la seva creu. En l'ambient hi ha una mena de por a la creu, i es que han començat a dir creus de totes les coses desagradables de la vida, i no saben prendreseles amb sentit de fills de Déu, amb mirada de fe. A la passió, la Creu deixá de ser símbol de càstic per a esdevenir senyal de victòria. Abraçar la creu es fer la voluntat de Déu cada dia. Senyor, que aprengui estimar les petites reus de cada dia.

3. Jesús cau per primera vegada. La Creu destrossa amb el seu pes les espatlles del Senyor, que trontollen i Jesús cau tot mirant aquella gent que van com ovelles sense  pastor. Podria  cridar-los un per un, pels seus noms, pels nostres noms. Tu i jo no podem dir res: sabem per qué cau Jesús, i plorem les nostres culpes, Jesús ha caigut perqué nosaltres ens aixequem, una vegada i sempre.

No puc mes!, diem tants de cops: no puc més, davant les coses que em costen, la mandra, la impuresa, la rebel·lia... pero també és ben cert, amb Jesús novament ens aixequem, i així continuem la vida de cada dia, amb il.lusió, pau i alegria.

4. Jesús troba la seva mare. Troba Jesús a la seva mare i la mira, els seus ulls es troben, i la Verge Maria ofereix al seu Fill un bàlsam de tendresa, d'unió, de fidelitat; un sí a la voluntat de Déu.

Nosaltres necessitem la Mare de Déu. En la foscor de la nit, en el moment de la temptació, com un nen petit cridaré: Mare, no em deixis! En vos, Mare dolcíssima, he possat la meva confiança i mai més no quedaré confós. Amén.

5. El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu. Un home que venia del camp, Simó de Cirena, rep l'encàrrec d'ajudar Jesús a portar la Creu, i tu i jo també podem ajudar Jesús a portar la Creu, ens fem solidaris amb Ell: -quan ens fem presents a la persona que ens necessita, ajudant-la en el seu treball o donant-li la nostra paraula confortant d'amic; - quan treballem en comú per resoldre problemes comuns; - quan, cansats, ens mantenim ferms en un treball que no pot esperar demà.

De vegadas la Creu apareix sense buscar-la, es Jesús que pregunta per nosaltres i necessita nous cirineus, amics que l'ajudin a portar la Creu, gent plena d'amor i cor obert, que ajuden a fer cami enmig del món desanimat, insegur i ple de dubte. Feu-me, Senyor, més servicial envers els meus germans.

6. Una piadosa dona eixuga el rostre de Jesús. Verònica es fa pas entremig de la multitud, tot portant un llenç blanc plegat, amb el qual neteja el rostre de Jesús, el rostre que tapem i taquem tu i jo: -cada vegada que amb el nostre parlar i actuar contradiem l'honor de ser fills de Déu; - cada vegada que ens deixem endur, desequilibradament, pels nostres baixos desitjos; - cada vegada que amb les nostres murmuracions i critiques no fem altra cosa que dividir-nos; - cada vegada que d'obra, de paraula o de pensament maltractem l'altre...

Doneu-me, Senyor, la vostra llum, perquè no camini més a les fosques i eixugui jo també els vostres sufriments amb el vel de la meva vida pura i sincera.

7. Cau Jesús per segona vegada. Tots els pecats dels homes -també els meus- fan que Jesús caigui un altre cop, i sóc jo qui el faig caure per l'atracció meva a les coses de la terra. Jesús, perqué jo no desesperi, torna a alçar-se abraçat a la Creu. Ho fa perqué m'alci de les meves caigudes, sigui senzill i obri el cor, saben que res no és perdut encara, i Jesús fa que jo tiri endavant, amb més amor, amb més fortalesa, després de la confessió. I aixi és la vida: començar i recomençar... gràcies, Jesús, per ensenyar-me a alçar-me de les ensopegades.

8. Jesús consola les dones de Jerusalem. Jesús passa una i altra vegada molt a prop de nosaltres, com al costat d'aquelles dones, i també ens mira... i si tu el mires, si l'escoltes, si no el rebutjes, Ell t'ensenyará la manera de ser feliç a la terra donant sentit a tot el que fas, i sembrarás tu també allà on et trobis, pau i alegria.

9. Jesús cau per tercera vegada. Pas a pas, caiguda a caiguda, que costa d'arribar fins al Calvari! Tu també t'has de vèncer per no abandonar el teu camí, el teu deure. Sembra, a vegades, com si el món et caigués al damunt. Al teu voltant, potser, no es veu cap sortida. I dius, és impossible, aquesta vegada, de superar les dificultats...

Jesús és per terra brut de sang, i més que un home sembla un cuc. Aquesta humiliació Jesús l'accepta perquè tu caiguis dels cimals de l'orgull i l'autosuficiencia. Quantes vegades has dit o has pensat que ja ets prou bo, i que no necessites avisos, ni consells, perquè ja saps anar sol! Jesús, feu-me humil amb un cor semblant al vostre!

10. Despullen a Jesús i li donen vi barrejat amb fel. A Jesús no li queda més que la Creu. Ha rebut insults, de tot, i ara li arrenquen els vestits, i venen a la meva memòria tantes comoditats, tant de caprici, tanta deixadesa de no resar... i caic en la queixa, en el malhumor, en el crit, en l'esvalot.

Per arribar a la felicitat, a Déu, Jesús es el camí, pero Jesús está a la Creu, i per pujar a la Creu cal tenir el cor lliure, deseixit de les coses de la terra. Els veritables obstacles que ens separen de Jesús, son la supèrbia, la sensualitat i la mandra. I sols se superen amb la pregària i la mortificació, i també ocupar-se dels altres, fins oblidar-se d'un mateix. Senyor, que sàpiga donar amb alegria... que no tingui enveja dels qui tenen més que jo...

11. Jesús es clavat a la Creu. Ara crucifiquen el Senyor, juntament amb dos lladres. Ja han cosit Jesús a la Creu... i avui perdura l’agonia de Jesús, en els sofriments de tants nens innocents, en les malalties incurables, en tantes persones que no troben en la seva vida una mica de felicitat... en la mort, que lentament ens va robant parents, amics...

Penjat a l'arbre salvador, Jesús pensa en els que el maten: "Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan..." Ara tot mirant-lo li diem: Senyor, feu-me instrument de pau. On hi hagi odi, que jo hi posi amor, on hi hagi ofensa, que jo hi posi perdó, on hi hagi discòrdia, que jo hi posi harmonia.

12. Jesús mor a la Creu. "Jesús, fent un gran crit, digué: Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit". Són les seves darreres paraules. Abans, les burles de tots, peró un lladre surt en defensa de Jesús: "Senyor, redorda't de mi quan siguis al teu regne", i aquesta jaculatòria li ha obert la porta del cel, doncs li respon Jesús: "en veritat et dic que avui mateix seràs amb mi al paradís". Aprenem-ne.

Vora la Creu, Maria. Jesús la mira i li diu: "dona, aqui tens el teu fill", i tot mirant al jove Joan ens mira a tu i a mi, donant-nos la Verge Maria per mare: "aqui tens la teva mare..." Tu i jo podem sentir algun dia la soledat, el silenci de no tenir ningú al costat. Cerca aleshores el suport del qui ha mort i ressuscitat, resa i reviu l'esperança, i torna a començar una vida nova, d'amor, d'il.lusió, de pau, de fe. Maria ens portarà a Jesús.

13. Jesús és baixat de la Creu. Maria el rep en els seus braços.  Vingué a salvar el món, i els seus el neguen davant Pilat. Ens ensenyà el camí del bé, i l'arrosseguen per la via del Calvari. Ha donat exemple en tot, i prefereixen un lladre homicida. Nasqué per perdonar, i el condemnen sense motiu. Portà la pau, i li declaren la guerra. Era la llum, i el lliuren al poder de les tenebres. Portava amor, i el paguen amb odi. Era el Rei, i el coronen d’espines. Es fa home per donar-nos la vida, i nosaltres el recompensem amb la mort.

Senyor, doneu-me la vostra força i la vostra gràcia per fer, passi el que passi, el que hagi de fer.

14. Jesús es posat en el sepulcre. Sense res vingué Jesús al món, i ens ha deixat sense ni tan sols el lloc on reposa Ara ja ha passat tot, i sabem que Jesús ha mort per mi i m'ha rescatat, ara sóc fill de Déu.

Quan em sento capaç de tots els errors que han comès les persones més mesquines, comprenc bé que puc no ser fidel... Però aixó em porta a estar com un nen agafat als braços del meu Pare, lluitant cada dia una mica per no apartar-me d'Ell.

Senyor, - a tots els qui han mort, - aquells que hem conegut, - a aquells que hem estimat, - a  aquells amb els quals hem conviscut, feu-los ressuscitar per a la Vida. I a nosaltres, feu-nos caminar amb l'esperança de trobar-vos a Vós i de retrobar-los a ells per sempre més. Amén.