L’esperit positiu allarga la Vida 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

Vaig llegir aquesta notícia: “Quatre anys havien passat des de la mort del meu pare, per un accident de cotxe, i aquella era l'última audiència del judici. Mentre el jutge llegia la sentència –sis mesos de reclusió, amb la condicional- el noi que el va matar, la seva dona i el pare semblaven molt deprimits: se'ls veia sofrir molt. Varem sortir tots de la sala, però jo no podia anar-me’n així com així… amb la meva germana vaig anar fins on eren aquelles persones i ens varem presentar. Vaig notar una actitud defensiva cap a nosaltres, però els vaig voler tranquil·litzar de seguida: ‘si això els pot alegrar els ànims, sàpiga que no li guardem rancor’, vaig dir al que l’havia atropellat, i ens vam donar la mà amb força. Havia après d'algú que hem d'aprofitar l'ocasió, per a escoltar la veu de Déu dintre de nosaltres. La felicitat que sentia en aquell moment certament em venia d'haver sabut, en aquell precís instant, ‘aprofitar l'ocasió’ per mirar al dolor de l'altre oblidant-me de mi.

Hi ha qui s'enfonsa davant la desgràcia, uns altres es sobreposen, uns conreen el ressentiment, uns altres el perdó: segons el que vam plantar collim: qui planta flors, cull perfum; qui sembra blat, cull pa; qui planta amor, cull amistat; qui sembra alegria, cull felicitat. Ser positiu val la pena en tots els sentits, tant en benestar espiritual, com també en el corporal que és la base de la resta, ja que allarga la vida: la ciència està treballant en una possible relació directa entre el benestar psicològic i la salut. El benestar psicològic pot suposar una diferència de fins a dos anys més de vida. “Fins a ara –diu Carmelo Vázquez, doctor i professor de la Complutense de Madrid- sabíem que la depressió i altres emocions negatives, com la ira i l'estrès, roben anys. S'ha apreciat que, en conjunt, patir depressions greus redueix aproximadament en dos anys l'esperança de vida. Però, què succeeix amb les emocions positives? La satisfacció vital, el plaer de viure o el gaudi quotidià han estat gairebé invisibles per a la ciència… es comença a considerar que el benestar mental és quelcom tan essencial que fins i tot està directament relacionat amb l'esperança de vida”.

El valor de l'alegria es va considerant en la medicina, fruit d'aquesta interacció entre l'espiritual i el somàtic; ja sabíem que el sofriment mata: el dolor moral, davant una preocupació o malaltia psicològica, destrueix l'organisme; ara es veu confirmat això en estudis mèdics: “en els països en els que hi ha un major nivell de benestar psicològic o de felicitat es viu gairebé dos anys més, de mitjana, que en els països amb un nivell de benestar menor”. En alguns països com els mediterranis, hi ha una lleugeresa per la vida i com una despreocupació pels problemes o més sentit de l'humor, i això ajuda. També en alguns ambients concrets es veu com les persones que tenen més optimisme, allarguen més la seva vida; així, s'ha analitzat algun convent, i “aquelles monges que durant la seva joventut sentien i expressaven amb més intensitat i freqüència emocions de goig i felicitat morien gairebé vuit anys més tard que aquelles que havien tingut més dificultats per a percebre en si mateixes, i manifestar, aquestes sensacions de gaudi i alegria”.

En part, tot depèn de com aprenem dels errors, i els acceptem: “considerar un acte fallit com un fracàs impedeix que es consolidi l'aprenentatge, ja que es rebutja l'oportunitat d'extreure l'experiència d'aquest acte. Un nen cau al terra centenars de vegades abans d'aprendre a caminar; necessita identificar les postures inestables per a després evitar-les i aconseguir l'equilibri. I és que el cervell registra el major nombre d'opcions possibles fins a trobar la més idònia per als seus propòsits. Si no s'arxiva adequadament cada experiència, sorgeix la idea de fracàs, que no és ni més ni menys que una forma equivocada de codificació de la vivència. La diferència entre els records classificats com èxit i els etiquetatges com fracassos està únicament en la manera que s'arxiven. Un senzill canvi en la manera de guardar els records transforma els fracassos en experiències positives.” Així aprenem, i el millor sempre està per arribar.

Llucià Pou i Sabaté