Santa Margarida, pelegrina a Catalunya

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

Les relíquies de santa Margarida Maria d’Alacoque visitaran les nostres terres (l’Arquebisbat de Barcelona, Bisbats de Terrassa i Vic), els propers dies 9 a 12 de juny. Missatgera del Cor de Jesús, ve aquesta santa com a peregrina per fomentar la devoció a l’Eucaristia, en l’any dedicat a aquest sagrament, i precisament en el mes del Sagrat Cor i al acabar la octava del Corpus, la festa central d’aquest any, que va ser quan el Senyor li demanà que promogués l'amor a la comunió freqüent, sobretot els primers divendres de cada mes, en record de la seva aflicció a l'Hort de les Oliveres.

Voldria recordar especialment aquell 1675 quan Jesús va descobrir-li el seu Cor a Margarida, i li digué: “Heus aquí aquest Cor que tant ha estimat els homes; que no ha volgut plànyer res fins a esgotar-se i consumir-se per a testimoniar-los el seu Amor; i en retorn, Jo no rebo, de la major part, més que ingratituds per les seves irreverències i sacrilegis, i per la fredor i els menyspreus que ells tenen per a Mi en aquest sagrament d'amor. Però el que em sap més greu encara, és que siguin cors que m'estan consagrats els qui així em tractin. Per això, Jo et demano que el primer divendres després de l'octava del Santíssim Sagrament sigui dedicat a una festa particular a fi d'honorar el meu Cor, combregant aquest dia i reparant amb algun acte de desgreuge...”

En diferents indrets hi haurà la veneració de les relíquies, l’Eucaristia, hores santes... Quan encara guardem viu el record de fa un any amb les despulles de santa Teresina de Lisieux, també ara, i precisament uns dies després de la processó del Corpus, ens visita aquesta altre gran santa, que va promoure aquesta devoció popular, la del costum dels primers divendres de cada mes (acte eucarístic o el rés de les lletanies del Sagrat Cor). El missatge que Jesús li va donar es pot resumir així: “tinc set però una set ardent de ser estimat pels homes en el Santíssim Sagrament...” L’Església sempre ha estat centrada en la contemplació del Cor de Jesús (el seu costat obert, d'on va sortir sang i aigua que és imatge dels sagraments), però a través d'una humil religiosa, aquesta devoció va tenir un caire de tendresa especial, de correspondència a l’amor de Jesús, per totes les persones que l’ignoren. Amor i reparació son els dos aspectes de la devoció al Cor de Jesús, en consonància amb l’esperit de la renovació de la litúrgia del Concili Vaticà II. Està arrelada en l'entranya del mateix Evangeli, en el nucli de l'essència del Cristianisme, que és religió d'amor. El sentit profund de la revelació és que Jesús, Déu i Home vertader, estima el món amb cor d'home: és un cor ple d’amor, que estima com cap altre, que experimenta alegria i tristesa, compassió i pena, i que de del cel no cessa d'estimar-nos, que batega a l’Eucaristia i ens espera. “El forn crema. En cremar, encén tot... El Cor de Jesús, el cor humà de Jesús, crema amb l'amor que el sadolla... és un forn inextingible... forn roent de caritat” (Joan Pau II).

Les revelacions que Jesús li va donar a la jove verge pot ser també un missatge per a cada ú: "el meu cor està tan apassionat d’amor per tots els homes, i per tu en particular, que ja no pot contenir en ell les flames de la seva caritat ardent”. I vol comunicar les seves gràcies, que son: la pau a les llars, consol en les afliccions, refugi segur en la vida i la mort. Son benediccions per totes les accions, dona misericòrdia i fervor, i la gràcia de tocar els cors endurits; és una benedicció especial pels qui propaguin la devoció (“tindran el seu nom escrit en el meu cor i no serà esborrat”), i recau especialment en els qui segueixen el ritme de les revelacions dels primers divendres: “els qui combreguin nou primers divendres de mes consecutius rebran la gràcia de la penitència final; no moriran en desgràcia ni sense rebre els sagraments; el meu Diví Cor serà el seu refugi segur en aquest darrer moment”.