Per una societat sense exclosos

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

Un altre vegada la tragèdia ataca Indonèsia –ara amb un terratrèmol- on fa poc la plaga dels tsunami habia destruit tantes vides humanes, i tots trontollem, perquè quan toca a algú del món em toca a mi. La globalització te aspectes positius, com ara la facilitat de comunicació que fa que tinguem més consciència de que tots estem intercomunicats. Però també destaca més la tragèdia de l’egoisme: a l’hora de la pràctica no fem res per tantes coses dels països del tercer món, que queden així exclosos de tants avanços. Ara som més conscients de que s’esquinça el teixit de la família humana: amb l’aldea global veiem obrir-se de nou un gran abisme entre nord i sud. Ana Álvarez de Lara (Presidenta de Mans Unides) a la revista Ecclesia, es pregunta què podem fer els cristians i més concretament amb aquesta organització, i en primer lloc senyala l’objectiu de la radical igualtat: hem de “prendre consciència  i pensar que tots som fills de Déu i responsables els uns dels altres...” Tots som iguals, malgrat les distàncies culturals, geogràfiques, religioses...

Aquests dies de Pasqua hem celebrat que Jesús ha vingut per tots, i des que ell ha ressuscitat, tots formem part del seu cos, no ho hem d’oblidar, és horrorós pensar que pel fet que algú és diferent sigui pitjor o menys que jo, o necessita la meva ajuda per “civilitzar-se”. Cert que podem ajudar, i ho hem de fer, però llavors som els primers en sortir-ne beneficiats: perquè millorem al estimar, i a més aprenem tant de les altres cultures! Els  missioners quan tornen coincideixen en que han rebut més que no pas han donat…

Així doncs, ajudant ens ajudem, i a més sense fer-ho des de “a dalt”. Anem a la pregunta: “què puc fer, per ajudar-ajudar-me?”:  “Hem de prendre l’opció de situar-nos al costats dels oprimits: nens que moren per malalties fàcilment curables, gent que no té aigua corrent, analfabets, gent privada de drets socials i polítics…” Ens hem acostumat –i  és tan trist!- a no patir amb ells, des de la distància i la repetició de notícies per part dels mitjans de comunicació, hem posat un mur entre ells i nosaltres, ni tan sols ens commou…Això mata la nostra essència, la unitat de tots els homes… De manera que “hem de participar de manera activa per millorar la vida dels altres”. Posar el nostre gra de sorra, sigui quin sigui és important: escriure sobre el tema, participar en els fòrums de divers tipus, i fer prendre consciència a les comunitats eclesials, com senyala Benet XVI a la recent Encíclica. Però tot això des del respecte a la dignitat d’aquests pobles: “no ser paternalistes i unir els nostres esforços als seus”. No podem fer-los veure el món des dels nostres ulls, hem de veure nosaltres des dels seus i interactuar. Els països del nord hem perdut la nostra essència, el sud, malgrat la pobresa material, ens ha d’ensenyar tant… respecte a les persones grans, sòlida unió tribal, compenetració i unió amb l’entorn natural…una sana ecologia que integri el jo amb el tu, i el nosaltres amb el tot, que participa del sagrat proclamant un cant de la creació.

Entre d´altres respostes molt bones, Mans Unides n’és una, a la que podem unir-nos per treballar. Actua des de fa 44 anys, i va néixer impulsada per un grup de dones d’Acció Catòlica. Així vivim aquell esperit de Joan Pau II, en comptes de pensar si o no a la globalització, hem de gestionar el fet que la tenim : “la globalització en si no és ni bona ni dolenta, bo és participar en ella, dolent no fer-ho”. Vivim, gràcies a Déu, en un món on podem “estar” a tot arreu: “Avui potser més que abans els homes s’adonen de tenir una destinació comuna que construir junts, si es vol evitar la catàstrofe per a tots”. Tant de bo el dolor d’aquestes catàstrofes serveixi per aprofundir en aquesta unitat, en el sentit que hem dit de “ajudar m’ajuda”. I des de la multiplicitat d’actuacions, anar treballant –i fent pressió- vers solucions polítiques per construir units el món: “El respecte a la dignitat humana i a la fe en la igual dignitat de tots els membres de la família humana exigeixen polítiques encaminades a permetre a tots els pobles l’accés en els mitjans precisos per a millorar les seves vides”.