“L’evangeli” de Judes

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

El reportatge sobre L’evangeli de Judes (produït per la "National Geographic") parla d’un “evangeli”, “de Judes”, però en realitat no és ni una cosa ni altre, tot i que el marketing ha funcionat, també com a “preparació” de la propera pel·lícula del Còdig da Vinci: ni es tracta d’un evangeli, ni tampoc és de Judes.

1. Evangeli significa “bona nova”, i aquí ni és nova ni és bona. Els Evangelis sí que son la bona nova, però aquestes "revelacions secretes" diuen que Jesús va comunicar només a Judes “l’escollit” la veritat, i diu que ell –el "tretzè" apòstol- no mor sinó que entra "en un núvol lluminós". Estem davant uns il·luminats que parlen d’un “Jesús” que li diu a “Judes” que el mati: "Tu excediràs a tots els altres, ja que tu sacrificaràs a l'home que encarno", o "l'home que em revesteix", com tradueix millor Armand Puig, ja que aquesta secta no creu que Jesús pugui tenir cos. Estem davant una “religió” sense moral, que serveix per adornar una teoria no cristiana; el cos és aparença: per a ells Déu no pot fer-se home, aquell cos és només un embolcall. És la visió platònica: el cos és la presó de l'ànima, i al llevar el cos s’allibera el “jo”. El “Codi da Vinci” va també en aquest sentit, en el que la creu és un teatre sense realitat, per ells “Jesús” no mor a la Creu. Tampoc hi ha resurrecció. I podríem afegir que tampoc amor, seria un absolut de la raó dins de un panteisme. 

No és un text “secret” en el sentit que hagi estat amagat. Si que mostra la figura d’un Jesús diferent de la tradició eclesial, que ara atrau, pot ser perquè en el nostre temps estan de moda les coses “esotèriques” i de ciència-ficció, i per això ha aixecat una mica de rebombori. És “apòcrif”, que vol dir secret, en el sentit de que era d’una secta secreta, que tenia uns escrits només per ells; però sant Ireneu ens el fa conèixer a l'obra "Contra les heretgies" (segle II). Allà ens explica que es tracta d'una secta gnòstica: diuen que hi ha un Déu del bé i del mal, re-inventen i reivindiquen alguns personatges bíblics (com ara Caín i Judes), i per això es del grup dels “cainites”, i Judes seria "l'únic dels deixebles que ha posseït el 'coneixement' (gnosi) de la veritat" (d'aquí el nom de les sectes “gnòstiques”, que ve de "gnosi" o "coneixement" avançat, com ara ressuscita la "new age"). Per aquest motiu ell "ha dut a terme el 'misteri' de la traïció" i per això -segueix Ireneu- han "fabricat un escrit a qui diuen Evangeli de Judes".

2. Així passem al segon punt: no l’ha escrit Judes (tenim una còpia de l’any 300, però si fos el text citat S. Ireneu, va ser escrita una mica abans de l’any 180, és a dir, prop de 150 anys després de la mort de Judes). A més, el Jesús que ens mostra seria un mite, sense cos i sense història, que enganya als deixebles confiant en un traïdor els seus veritables sentiments. No hi ha cap indici de una relació dels autors del text o d’aquestes idees amb el Judes històric. En alguns films ens han mostrat un Judes que reivindica una revolta política violència, això no s’exclou, però el motiu de fons de la traïció va ser la avarícia (els Evangelis diuen que era un lladre) i la força de l'odi que va néixer en el seu cor. Benet XVI el recordava així: "valora a Jesús segons les categories del poder i de l'èxit; per a ell, només el poder i l'èxit són realitats, l'amor no compta. Està àvid: els diners és més important que la comunió amb Jesús, més important que Déu i el seu amor". Per això "es converteix en un mentider, que practica el doble joc i trenca amb la veritat; en algú que viu en la mentida i perd així el sentit de la veritat suprema de Déu". Així, el seu comportament "s'endureix, es converteix en incapaç de la conversió, de la tornada confiada del fill pròdig, i llança la seva vida destruïda".

De tota manera, em sembla que en el camp de la opinió pública la imatge de Judes està ja molt fixada, no canviarà per aquestes “reivindicacions” que no ens diuen res de nou sobre el Jesús històric. Però hi ha quelcom valuós: ens ajudarà a entendre millor aquelles sectes que avui tornen a reviure. També ens fa veure com la figura de Jesús té impacte fins i tot en aquestes religions que no son cristianes. Voldria acabar amb una cosa que és la que provoca perplexitat: si Judes traeix a Jesús segons “està previst”, llavors: “ho volia Déu?”. No: es confonen coses diferents: "el que Déu vol", “el que Déu sap" i “el que Déu permet". Nosaltres només sabem el que ja ha passat, perquè estem lligats al temps: Déu és fora del temps, i ho sap tot. Ell vol només el bé però permet moltes coses que no li agraden. Jesús diu sobre Judes: "més li valdria no haver nascut": encara que estigués "prevista" la traïció (en el sentit que Déu sap el que passarà) no significa això que fos bona: és el misteri de la llibertat.