Codi da Vinci, cara i creu 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

S'enfonsa a Cannes el Codi da Vinci? Pre-estrenada sense aplaudiments (ni un, segons La Vanguardia), la primera crítica no és d'allò més positiva: "Quan no està parint pensaments enginyosos, Tom Hanks es passa la major part del film amb aspecte d'estar marejat" (The Times). "Qualsevol thriller capaç de deixar anar la frase 'he d'anar a una biblioteca, ràpid!’, té una gran necessitat d'atenció mèdica". "Malestar i xiulets" entre els atabalats periodistes (Il Messaggero). "Una acollida gelada. Ni un aplaudiment. Alguna xiulada i una riallada de mofa" (Il Corriere della Sera). Acollida "glacial" (Le Monde), per a aquestes 2 hores i mitja de pel·lícula -fidel al llibre-, plenes de sermons pesats d'experts, que es van alternant amb persecucions. Quan al final Tom Hanks li diu a Audrey Tautou “Sophie, ets l'última descendent de Crist!”, per fi el públic de periodistes "fins a aquest moment entumit per l'excés de disquisicions dements sobre el Sant Grial explota en una riallada alliberadora" (La Reppublica): si això diu el diari “comunista”, vol dir que no és per motius morals, sinó que des del punt de vista cinematogràfic, la pel·lícula no ha aguantat la crítica de Cannes. La història que relata Ron Howard per a Sony Pictures Entertainment no ha començat amb bon peu.

Em deia una persona amiga, sobre la novel·la del guió: “fixa't que jo vaig llegir el Codi i el que jo vaig entendre és que aquest senyor Brown, després de atacar a l’Opus Dei i dir una sèrie d'absurds, al final dóna a entendre que va ser un somni i això se'm fa una covardia”. “Morb” i “entreteniment” són claus per a vendre; però clar, tirant escombraries a l'Església. En el temps que ells estan amb aquestes crítiques, els que ells critiquen han tret endavant coses bones –pels seus fruits els coneixereu-: 24 projectes finançats en 14 països africans pel fons de solidaritat “Harambee 2002”, projecte nascut en ocasió de la canonització de Josepmaria Escrivà: per tant, si ens limitem a parlar d'aquest programa, es promou la reinserció social i educació de ex-“nens soldats” a Sierra Leone, biblioteques (Uganda), una granja per a famílies que acullen nens orfes a Rwanda; escoles a Moçambic... I a més, el projecte de millora de l'accés a l'aigua per part d'escoles, dones i nens, per a fer créixer el nivell d'higiene almenys a 281.000 habitants i 44.000 famílies en l'estat de Enugu, Nigèria, Kenya... Altres quatre projectes s'han presentat aquests dies per al 2006, centrats especialment en l'educació de la dona. Harambee també conta amb poder invertir un milió de dòlars a Sudan per a un programa de formació professional per a les dones i joves del sud del país, fugides a causa de la guerra civil; a Madagascar amb programes per a artesans i les seves famílies i en la RD del Congo per a assistència sanitària per a dones i nens de la perifèria rural de Kinshasa (http://www.harambee-africa.org).

Són com dues cares de la moneda. I això per no citar les milers d'obres de caritat que està duent endavant l'Església, a la qual aquesta literatura injuria amb coses com que Jesús estigués casat amb María Magdalena (en cap de les milers de pàgines escrites pels primers cristians apareix un sol text que parli d'això, ni en el Nou Testament, ni en els Pares de l'Església, ni en la literatura gnòstica). Tampoc té peus ni cap pensar que Leonardo fos un adepte de la “divinitat femenina”. Ni Maria Magdalena no solament no ha estat marginada ni demonitzada pel cristianisme sinó que al contrari, ha estat honorada com santa, els cristians han posat el seu nom a esglésies, han resat davant les seves imatges, li atribueixen miracles. Diuen que “els partidaris de Pere” la volien ocultar, quan no para de sortir en els evangelis i és la testimoni principal de Jesús Ressuscitat i la portadora de la bona notícia de la resurrecció.

És absurd dir que els primers cristians volien enganyar, que no van creure en la divinitat de Jesucrist i es va escriure el Nou Testament segles després: ells van donar la vida per això, van ser arrestats, torturats, empresonats i van morir màrtirs centenars de milers. I dels milers de manuscrits del Nou Testament, basta dir que la crítica considera la majoria d'aquests llibres escrits en el segle I.