La processó dels Dolors, pòrtic de la Setmana Santa

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

La Congregació dels Dolors surt el Diumenge de Rams en la processó “dels Armats”. El Divendres de passió, antigament memòria de la Mare de Déu dels Dolors, és com el pòrtic per a començar a ficar-nos en les escenes de l'Evangeli que narren la Passió, Mort i Resurrecció del nostre Senyor, i preguntar-nos com anem a viure aquests pròxims dies d'una manera especial, quan Jesús se'ns dóna totalment, per amor, com diu el Papa en la seva Encíclica: “en la seva mort a la creu es realitza aquest posar-se Déu contra si mateix, en lliurar-se per donar nova vida a l'home i salvar-lo: això és amor en la seva forma més radical. Adreçar l’esguard al costat traspassat de Crist... ajuda a comprendre... que «Déu és amor» (1 Jn 4,8). És allí, a la creu, on es pot contemplar aquesta veritat... I, des d'aquesta mirada, el cristià troba l’orientació del seu viure i del seu estimar”. 

El millor per contemplar de prop al Senyor aquests dies de Setmana Santa, és fer-ho amb la Mare de Déu dels Dolors. Per a fer una bona fotografia es requereix un enquadrament adequat, enfocar bé el camp visual. Doncs per a viure la Setmana Santa el millor angle d'enquadrament és el cor de la Santíssima Verge, ficar-nos allí per acompanyar a Jesús, ella ens mena cap a la saviesa de la Creu, i al veure l’amor en Persona ens vindrà al cap: “Jesús ha fet això per mi... jo, què faig per Jesús?”. I d'aquí surten propòsits de correspondència, d’acudir al sagrament de la confessió.
Llegint el llibre “Getsemaní” de Javier Echevarría, prelat del Opus Dei, hem de mirar a Crist i aprendre d'Ell a tractar al Pare, entrar en aquestes escenes amb els apòstols: “Els va dur amb Ell, perquè participessin en la seva oració... Durant els tres anys de caminar amb Ell per Terra Santa, seria constant la invitació del Mestre als deixebles perquè resessin. Ara els va demanar que se sumessin al seu recolliment, a la seva preparació per al Sacrifici redemptor de la humanitat. Els reblava així que la vida del cristià, a tota hora i especialment en les circumstàncies més extraordinàries, ha de discórrer per la llera d'una oració amb Ell i com la d'Ell”, i “resar amb Crist duu necessàriament a assumir com pròpia la Voluntat del Pare... els plans divins”. Entrar en aquest món de Jesús significa que el “deixarem habitar en la intel•ligència i en el cor, conferint a les nostres potències la fondària del diàleg del Fill de Déu amb el seu Pare”.

“Contemplar” així és deslligar-nos de la nostra misèria i volar alt, per les alçàries de l'amor de Déu... per no caure en la temptació, per a no abandonar a Jesús en les hores dures com va passar llavors: “abandonant-lo van fugir tots” (Mc 14, 50), en una desbandada que dura segles... Jesús segueix tenint pocs amics. La lectura de l'Evangeli, la pregària, ficar el cap i el cor en cadascuna de les escenes de la Passió del Senyor, ens porta a la contemplació d’aquesta Via dolorosa, que acaba en la Resurrecció... i llavors veiem que “contemplar” és deixar-se mirar per Ell... aquesta actitud ha fet molts sants i és el millor sistema per a créixer en amor a Crist, a través de la seva Humanitat Santíssima. Va molt bé beure en la saviesa de les imatges de Jesús (aquests anys, que hi ha tanta gent “iconoclasta”) i amagar-nos en les seves ferides; o admirar el seu patiment quan anem a deixar un treball per cansament, perquè som mandrosos, i seguir a peu del canó...; veure la seva humiliació quan ens sentim vanitosos; veure la seva generositat quan ens venç l'egoisme, veure el seu lliurament quan hem lluitat poc. Ens hi acostem amb els protagonistes de la Passió, per exemple la Verònica, aquesta dona atrevida, que s'obre pas per a donar la cara per Jesús; neteja el seu rostre i queda gravada la seva faç en el vel, com queda impresa la imatge de Crist en la nostra ànima quan neixen desigs de no entelar aquesta imatge, de netejar el rostre de Jesús... Els actes d'amor i de desgreuge van naixent davant les faltes de sensibilitat. I ens porten a unir-nos amb les nostres contrarietats, malalties, a la Creu; també les correccions, que ens ajuden a millorar. Sempre amb Maria, anar de la seva mà, on ella ens dugui...