Santa Teresa i la Mare de Déu 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

Aquest dia 15 celebrem la festa de Santa Teresa de Jesús, en aquest mes del Roser, que ens parla d’anar a Jesús per Maria. Revisant alguns documents carmelitans, hom pot veure que entre els seus primers records de la infantesa ja parla de l’amor a la Mare de Déu: “la cura que la meva mare tenia de fer-nos resar i ajudar-nos que fóssim devots de nostra Senyora i de alguns sants, va començar a desvetllar-me als sis o set anys”; particularment és commovedor l'episodi de la seva oració quan perd la seva mare, a l'edat de 13 anys: "afligida vaig anar a una imatge de nostra Senyora i vaig suplicar-li amb moltes llàgrimes que ella fos la meva mare”; i des de llavors te consciència d’una protecció especial de Maria, que l’ha “tornat a ella” quantes vegades en tenia necessitat. La seva devoció mariana creix dia a dia: acudeix a ella en les penes, recorda les seves festes, cultiva la devoció al Rosari... és una progressiva contemplació i experiència dels moments més importants de la vida de la Verge, segons les paraules de l’Evangeli, que van davallant, fent estada en el cor de la Fundadora: així, te el cant del Magnificat als llavis constantment; com també contempla el misteri de l'Encarnació tot pensant en la presència del Senyor dintre de nosaltres a imatge de la Verge que duu dintre de si al Salvador; i penetra en el cor de Maria al peu de la creu, perquè ha entrat místicament en el dolor de la Verge, quan ella també ha provat la desolació i el traspassament de l'ànima (que és com una nit fosca de l'esperit). Tot plegat, aquesta profunda experiència mística l’ha fet reviure els misteris de la vida de Maria. També és molt interessant veure com des de la primera fundació la devoció mariana va sempre lligada a la de Sant Josep, que en les seves experiències místiques el veu al costat de la Verge i ella li diu que posés a aquell primer convent el nom de sant Josep, que ells dos guardarien el convent.

Maria és vista per Teresa com la primera cristiana, la deixeble del Senyor, la seguidora de Crist fins al peu de la Creu. En ella s’han emmirallat sempre les carmelites, i Teresa d’una manera particular veu en la Mare de Déu la esposa ideal del Càntic dels càntics, la dona perfecta, totalment posseïda per Déu, enamorada i plena de Déu, que mai ha posat resistència a les mocions de l’Esperit Sant; model d'una adhesió total a la Humanitat de Crist, a la que podem seguir en els seus sentiments de puresa de cor, de pensament i d’intenció; la seva pobresa i humilitat; i una admiració que és estupor davant les meravelles de Déu: per Teresa és exemple i model de totes les virtuts, la Mare que ens ensenya que la creu és camí per la glòria.

Aquesta filiació a Maria Santa queda expressada per la santa d’Àvila en poques paraules: “agrada molt al nostre Senyor, germanes, que nosaltres fem vida com a vertaderes filles de la Verge”. Dir Carmel vol dir Maria, ja que el Carmel és tot de Maria. En els escrits de Teresa el nom de l'Ordre va sempre unit al de la Verge que és Senyora, Patrona, Mare de l'Ordre i de cadascun dels seus membres. Tot és marià en els Carmels de Santa Teresa: l'hàbit, la Regla, les cases. Porta ja la primera casa confiant a Ella el govern: "La meva 'Priora' (la Mare de Déu) fa aquestes meravelles". I és maco veure la seva devoció al Sant Escapulari, expressada en el que diu a propòsit de la mort d'un carmelita: "Vaig entendre que per haver estat frare que havia guardat bé la seva professió li havien aprofitat les Butlles de l'Ordre per a no entrar en el Purgatori”. Des que va rebre una espècie d'investidura mariana per a ser Fundadora, deia: "Guardem la Regla de la nostra Senyora del Carme... Agrada al Senyor sigui tot per a glòria i lloança seva, i de la gloriosa Mare de Déu, l'hàbit de la qual portem". Veia a la Verge com la gran intercessora: "amb grandíssima glòria, amb mantell blanc i sota ell semblava emparar-nos a totes". A ella atribueix les gràcies, com la de poder estendre les fundacions superant diverses dificultats: pel "servei que faria a la nostra Senyora... Ella devia ser la qui ho va negociar". Totes les Fundacions son en clau mariana, i així ho diu: "Començant a poblar-se aquests ‘palomarcitos’ de la Verge la nostra Senyora ..."

Sobre aquest fonament de l'amor filial a la Verge, s’edifica la fraternitat carmelitana, l’esperit de família: "Així que, les meves filles, totes ho són de la Verge i germanes, procurin estimar-se molt unes a altres". Per això, segons l’esperit primitiu de la institució, ocupa la Mare de Déu lloc tan destacat en el Carmel i en les imatges que presideixen les seves esglésies, i en el cor de tots els "Germans de la Benaventurada Mare de Déu del Mont Carmel”, com apareix el nom de l’ordre ja des del segle XIII, i com indica un d’aquells primers documents: "Implorem la intercessió de la gloriosa Mare de Déu, Mare de Jesús, en l'obsequi de la qual i el seu honor va ser fundada la nostra religió del Mont Carmel”. A ella, la Puríssima, que amb la seva capa blanca de l'hàbit de l'Ordre protegeix guarda als seus fills, la "Mare dolça", "font de les misericòrdies i Mare nostra", demanem que ens tingui molt a prop del seu cor.