Colònia 2005, els joves de la continuïtat (2)

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

El Cardenal Joachim Meisner, Arquebisbe de Colònia parlava de com les relíquies dels Reis Mags –que es conserven en la Catedral- expressen el camí que van seguir aquells homes, cap a un lloc desconegut amb el propòsit d'adorar al rei nounat. L'estrella els va guiar a Betlem des de l'altura, expressa que sempre podem trobar a Jesús, tot l'any és epifania del Senyor, en Jesús es troba “la meta de la vida, la culminació de qualsevol recerca i anhel”. La història dels Mags ha estat el motiu dels joves pelegrins d'aquesta Jornada: seguir el camí d'aquests cercadors de Déu. Molts dels nostres contemporanis “poden perdre's en camins equivocats”, i hem d'ajudar-los a “trobar el camí a Jesucrist, l'únic que ens fa feliç i pot significar la culminació d'un ésser humà”. Colònia ha estat una ciutat oberta al món, a molts pelegrins que van anar allí en el transcurs dels segles. 
El diumenge va haver-hi la Missa. El Papa no va poder passar –com volia al principi- pels diversos carrers del Marienfeld, per això va dir al començar les seves paraules va dir: “Hagués desitjat circular amb el papamóvil a tort i a dret per tot el recinte, per a poder estar prop de cadascun…, això no ha estat possible a causa dels camins dificultosos. Però el Senyor veu a cadascun i el saluda“. El Cardenal de Colònia, en la seva salutació al Papa, va dir que amb un milió de pelegrins, 800 bisbes i 10000 sacerdots en “el Marienfeld”, “Crist es torna palpable, audible i visible”. 

Un component principal d'aquestes trobades és l'enriquiment amb moltes persones a les que hom troba. Em deia un alemany que el Papa ha donat en el clau al subratllar que Déu és l'important, doncs avui es deixa de costat; afegia que aquesta trobada podia significar molt per a Alemanya tant en la fe que expressa aquella multitud, com les paraules oportunas del Papa: “Avui dia s'aprecia un estrany oblit de Déu en grans parts del món. Els homes creuen poder apanyar-se-les sense ell. Però així els envaeix un sentiment de frustració, d'insatisfacció amb tot i amb tots: Això no pot ser la vida! Decididament no ho és.” Es busquen formes de religiositat, “però les religions que ens busquem nosaltres mateixos al final no ens ajuden. Són còmodes, però en moments de crisis ens abandonen. Ajudeu a les persones a descobrir la veritable estrella que ens mostra el camí: Jesucrist.” Parlant de la festa del diumenge, va insistir –va ser una de les moltes frases aplaudides- que el cap de setmana, “aquest temps lliure es queda buit, si Déu no té un lloc en ell.” Aquests dies –deia el Papa a l'acomiadar-se- “han fet visible una Església jove, que amb imaginació i valentia vol esculpir el rostre d'una humanitat més justa i solidària. Seguint l'exemple dels Mags, els joves s'han posat en camí per a trobar a Crist, com recorda el tema de la Jornada Mundial de la Joventut. Ara tornen als seus pobles i ciutats per a testimoniar la llum, la bellesa i el vigor de l'Evangeli, del que han fet una renovada experiència”.

L'optimisme es veia en les cares, i s'escoltaven comentaris del tipus: “això per a Alemanya ha estat una revolució”, “una vitamina”, “no estem sols”, “després d'això, aquest Papa pot conquistar Alemanya”… 
Els Mags van portar or, encens i mirra. Els seus regals van ser un model per al lliurament del cor que se'ns demana a nosaltres, aquests tres dons els podem veure com el lliurament del millor de nosaltres mateixos: amor, llibertat, intel•ligència; i de les tres virtuts de l'amor, la fe i l'esperança. L'or aconseguit amb el treball i la lluita per a ser cada dia millor, en fer la voluntat de Déu, que és l'obediència de la fe, manifestació suprema de llibertat; l'encens de l'adoració, al reconèixer-li Déu, que és la manera d'amor més perfecte; la mirra que és el sacrifici, la renúncia que és preferència de Déu en l'esperança, el major acte de la intel•ligència que en la seva humilitat es dóna als alters.