Seria legítima una llei de matrimoni d'homosexuals? 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

 

El passat 29 de juny va començar a Espanya - per votació del Congrés de diputats - la preparació d'una llei que equipara les unions del mateix sexe amb el matrimoni. Els bisbes han publicat una nota el 15 de juliol dient que les persones homosexuals mereixen respecte com tota persona, però que no cal pensar que canviar el que és el matrimoni pugui ajudar a ningú. Si volen fer-ho haurien d'aportar estudis seriosos per a canviar una institució mil•lenària que té a favor raons de tipus antropològic, social i jurídic. Vegem-les breument. 
En primer lloc, l'antropologia ens diu que l'amor matrimonial a través de la sexualitat diferenciada té una obertura a la vida: la plenitud d'amor duu a viure en aquesta donació que omple l'existència dels cònjuges i transforma el matrimoni en una família amb fills, en molts casos. Això no té base en les relacions homosexuals, que no posseeixen aquesta riquesa de complementarietat ni aquesta obertura. La filiació i la fraternitat tenen un valor també molt ric, i seria una llàstima perdre o desvirtuar la riquesa social d'aquesta cèl•lula bàsica de la família, per una perversió legal que manipulen els polítics seguint la moda que uns reduïts grups de pressió estan creant en l'opinió pública. L'únic lloc on poden dir-se “pare” i “mare” sense paranys, amb alegria, sense engany, és en l'àmbit familiar, basat en el matrimoni d'un home que és pare, i una dona que és mare, siguin naturals o adoptius, de primers o segon matrimoni. Fins ara - i no seria de rebut fer experiments amb coses tan serioses com els fills - la mateixa identificació sexual de la persona necessita la figura del pare i mare: “cap estudi ha posat fefaentment en qüestió aquestes evidències” (diu la Conferència Episcopal en el citat document). 
En segon lloc, les raons socials: la institució del matrimoni és més primordial que el mateix Estat; ha d'haver una tutela per part dels Estats; per això cabria pensar si és legítim un Estat que pretengui destruir-la. Fins ara, “cap societat ha donat a les relacions homosexuals el reconeixement jurídic d'institució matrimonial” (document citat). El matrimoni és la base insubstituïble del creixement i de l'estabilitat de la societat, i s'afebleix la veritable justícia i solidaritat si s'afebleix el matrimoni, la família com lloc de formar als ciutadans en "humanitat". És com si l'Estat fabriqués moneda falsa, legislés mentides: aixó posaria en perill tot el sistema, el just ordre social. Caldria procurar per altres conductes fer moneda bona, és a dir dedicar medis a fer el que deuria fer l'Estat legítim: promoure el bé social sense fer experiments de resultats molt incerts en tema tan important. Per descomptat, tota discriminació injusta ha de ser evitada, i precisament per això seria injust per a les unions homosexuals i per als matrimonis equiparar-los si d'això es deriva un mal social que perjudica a tots.
Finalment, les raons jurídiques diuen que no fa falta casar-se per a tenir protecció legal: dos germans o qualsevol comunitat que visquin junts per motius de amistat, religió, etc., poden tenir cobertura legal sense necessitat que aquestes persones formin matrimonis entre elles. En tot cas caldrà revisar aquestes lleis perquè no es perjudiqui a la realitat matrimonial, que és de les quals gaudeix de més estima en tots els pobles. És quelcom que des de les societats antigues ha estat considerat sagrat. Que ara no ens vinguin amb quatre ideologies barates a pervertir-lo, fent que sigui una reunió d'amics. Em ve al cap el que diu l'ètica econòmica sobre la llei impositiva injusta: es pot no pagar aquella part d'impostos que l'Estat destina a coses equivocades, i destinar aquests fons a promoure coses justes que deuria promoure. En aquest cas, pot ser no es tracta de promoure una protesta fiscal, però si que, tornant a l'exemple de la moneda falsa, caldria promoure moneda bona, és a dir lleis més justes, treballar a crear el clima d'opinió que protegeixi el bé comú.