El viatge del Papa a Kazakhstan, una llum per al diàleg amb l'Islam

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

El Papa va fer, sense por als perills que hi ha després dels últims esdeveniments, un viatge al país veí de l’Afganistan, Kazakhstan. Allà hi ha gent que ha fet mil tres-cents quilòmetres per a veure el Papa a Astana. Per a la minoria catòlica de Kazakhstan, la visita de Juan Pau II era una ocasió única i valia la pena fer un esforç extraordinari per a anar a trobar-lo. Un sacerdot espanyol que viu en Almaty explicava la seva experiència. “D’Almaty vam sortir 800 persones en un tren especial cap a Astana, la nova capital. El tren va partir el dissabte 22, a les deu del matí, i va arribar 20 hores més tard, després de cobrir un trajecte de 1.300 quilòmetres. A l'estació ens esperaven molts autobusos i la policia, que va anar obrint pas i va escortar la caravana fins a arribar a la plaça on el Papa celebraria la missa. Allí va haver-hi un control policial seriós, cosa inevitable després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre. Des de les 8 ja esperàvem al Papa, amb bastant fred. A les 10.15 va arribar Juan Pablo II en el “papamóbil”, i va recórrer tots els sectors de la plaça. La capacitat de la plaça és de 50.000 persones, i estava plena, amb un 90% dels assistents musulmans i la resta, cristianes. El cel, que abans amenaçava pluja, es va anar buidant amb l'arribada del Sant Pare i, en pocs minuts, vam tenir un matí amb sol, molt maco. Així se'ns va treure el fred del cos. Molta gent plorava al veure el Papa, d’altres reien d'emoció, i fins i tot els musulmans cridaven "Papa, Papa", a pesar de no conèixer-lo gaire bé. Se’l veia molt ancià, i ens adonàvem que feia un gran esforç, i per això les seves paraules sonaven encara més veritables. Ens va parlar de com poden conviure les distintes religions, i del desig dels catòlics de contribuir a la pau. La gent sap tan poc del cristianisme que algú va preguntar -referint-se a la Comunió- si els sacerdots donàvem vitamines als catòlics...

El dilluns al matí, els sacerdots que vam treballar a Àsia Central vam celebrar la Missa amb el Papa en la nova catedral de Astana. Som uns 60 a Kazakhstan, i uns quants, pocs, en els altres països. Les monges eren més nombroses, incloses monges de clausura. En acabar la Missa, vam saludar el Papa d’un en un, i vam rebre un rosari.”

El viatge papal a Kazakhstán i Armènia fet a final de setembre de 2001 va estar una alenada de pau dintre dels preparatius per a la guerra. Aquests països estan en un enclavament de diàleg entre les civilitzacions occidental i musulmana. Són països de minoria cristiana, amb una independència recent, poc després de la caiguda del mur de Berlín, i queda molt treball per reconstruir el teixit social, de valors, en els àmbits econòmic, polític, cultural... En la seva trobada amb els catòlics, el Papa els va animar que encara que minoria havien de vivificar-ho tot: “abans que proclamadors, cal ser testimonis creïbles de l'Evangeli”; va insistir també en la importància que tots els deixebles de Crist siguin llum del món i sal de la terra, i va afirmar: “aquesta necessitat és encara més urgent a causa de la devastació espiritual deixada en herència per l'ateisme militant, com també a causa dels perills presents en l'hedonisme i en el consumisme”. En aquest país de “trobada” entre religions, el Papa va ressaltar l'autenticitat del cristià, i animava que “a la força del testimoniatge, uniu la dolçor del diàleg, ja que  l'Església no vol imposar la pròpia fe als altres”. Està clar que això no eximeix als deixebles del Senyor de comunicar als altres el gran do del que són partícips: la vida en Crist. El Papa va concloure exhortant als sacerdots, religiosos i seminaristes que enfront de les dificultats en la labor apostòlica pensessin en “el bé que el Senyor realitza per les vostres mans, la vostra paraula, el vostre cor”. Ell us ha posat aquí com do per al proïsme. Sapigueu estar a l'altura d'aquesta missió”. Al final d'aquella celebració, Juan Pablo II va confiar Kazakhstán a la protecció de la Mare de Déu, Reina de la Pau.