La Pasqua fa primavera en el món

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

Les plantes no poden aguantar més la primavera que porten dins, deia Jacint Verdaguer, i explota en mil colors que ens enlluernen. En aquest marc, la celebració de la Passió en tants  indrets catalans, manifestació popular de la pasqua cristiana, ens ha recordat que morir i viure van junts, dolor i amor, i si no volem patir no volem viure d’amor, perquè estimar de vegades vol dir plorar. Diuen que una noia molt maca va demanar a Déu ajut perquè s’avorria, el seu cor era fred, glaçat, i no trobava sentit a res. Déu va dir-li que li donaria un cor de carn, però que sabés que patiria. Ella va acceptar i des de llavors va conèixer les emocions del neguit per a qui s’estima, i les alegries de sacrificar-se pels altres.

Uns grup de catalans, entre ells uns amics meus, han estat aquests dies a Roma amb altres 30.000 joves, participant en la XVI Jornada Mundial de la Joventut. Van donar gràcies al Sant Pare per l'experiència viscuda a Tor Vergata el passat mes d'agost (allà si vaig tenir la sort de poder-hi participar), durant la XV Jornada Mundial de la Joventut, i van fer propòsits de comprometre's més en la evangelització nova, el “mar endins” que proposa el Papa parafrasejant la invitació de Jesús als seus deixebles pescadors: "¡Remem mar endins!", com resposta "a la invitació que he fet a tota l'Església, al final del Jubileu, de "remar mar endins"". "Remar mar endins, per anar on?", ens podem preguntar: "La resposta és clara: per anar a la trobada de l'home" i per a "anar cap a tots els homes". I va afegir el Papa: "Durant el meu ministeri mai m'he cansat de trobar a les persones. (...) I si Déu vol ho seguiré fent, perquè estic segur que en el contacte personal amb els germans es pot anunciar més fàcilment a Crist". Hi ha moltes dificultats, però "no devem témer, perquè Crist pot canviar el cor de l'home i és capaç d'obrar una "pesca miraculosa", quan menys ho imaginem". I dirigint-se de manera especial als adolescents, amb poca experiència de vida encara, i que corren el risc de ser més manipulats,  d’"ésser presa d'especuladors d'emotivitat", deia que per això és important que tinguin "amics sincers, lleials i fidels; persones madures i responsables”; que els ajudin especialment en els moments de dificultat. La necessitat d’estabilitat emotiva és tan important que cal avui més que mai una educació del cor, en els valors humans, que és responsabilitat de les institucions educatives i de manera especial de les famílies, "laboratoris" en els que s'educa en la fe i en la fidelitat a l'amor; i insistia el Papa als joves: "esteu atents al que us proposen”; per poder dir amb valentia "no" al que va contra la pròpia joventut i la vida.

«Que l'anunci Pasqual arribi a tots els pobles de la terra i que tota persona de bona voluntat es senti protagonista en aquest dia», va dir el Papa en el seu missatge pasqual. Enmig de tants racons del planeta embolicat en fresses de guerres i rius de llàgrimes, Roma era un racó de pau, un microcosmos en el que les “colonnate” de Bernini englobaven a més de 150 mil pelegrins, que tornarien a la seva terra amb un missatge d'esperança: « el poder de Crist ressuscitat». És possible vèncer «l'aposta de la tolerància i de la solidaritat» a Àsia. I deia al continent Americà: «Sols en Crist trobaràs capacitat i coratge per a un desenvolupament respectuós de cada ésser humà». Ha estat una Pasqua amb sabor ecumènic, doncs ha hagut una coincidència dels calendaris cristians de les distintes tradicions: catòlics, ortodoxes, i fills de la Reforma. L'última vegada que s'havia donat aquest fenomen va ser en 1990. Gràcies a la resurrecció de Crist, «el nostre món pot canviar».

¿Com traduir-ho en opcions concretes,  personals i socials? Per exemple, tenir cura de la paraula vana, com ens explica aquesta història:

Diuen que un deixeble va arribar molt agitat a la casa de Sócrates el filòsof i va començar a parlar d'aquesta manera:  - ¡Mestre! Vull comptar-te com un amic teu va estar parlant de tu malament... Sócrates el va interrompre dient: - ¡Espera! ¿Ja vas fer passar a través de les Tres “garbelles” el que em vas a dir? – Quines son? - La primera és la Veritat. ¿Ja vas examinar curosament si el que em vols dir és veritable en tots els seus punts?  - No... el vaig sentir dir a uns veïns...  - Però almenys l'hauràs fet passar per la segona “garbell”, que és la Bondat. ¿El que em vols dir és ben bé bo?  - No, en realitat no... al contrari...  - ¡Ah! - va interrompre Sócrates.- Llavors anem a l'última “garbell”. ¿És Necessari que em comptis això?  - Per a ser sincer, no.... Necessari no és.  - Llavors -va somriure el savi- Si no és veritable, ni bo, ni necessari... sepultem-lo en l'oblit... ¿Tens alguna cosa que dir a altra persona?  Recorda passar-lo per la Veritat, la Bondat i la Necessitat abans de dir-lo.