Sobre el tenir i el ser 

Autor: Llucià Pou i Sabaté

 

Un bon home de Santa Susanna explicava aquesta historieta popular: hi havia un pastor que estava contemplant plàcidament la muntanya al costat del seu ramat, quan va passar pel costat un executiu que era d’excursió. Aquell cosmopolita el va començar a renyar: -“que hi fa vostè aquí mirant i perdent el temps com un pobre desgraciat?”  -“Què hi vol que faci?”, diu l’altre. –“Doncs no mirar les ovelles ni fer sempre el mateix; ser una mica ambiciós, tenir amb el guany més bestiar, fins tenir-ne per exemple el doble i així poder posar un home que l’ajudi i així amb els guanys incrementar el negoci...” –“I després?”, diu el pastor. –“Ampliar el negoci... una finca amb naus amb mes ovelles i invertir amb maquinària... amb el benefici invertir en una mànega de sanejament, més màquines...” –“I?” li diu el pastor amb poc entusiasme... –“Podríeu comprar una casa a la muntanya, un cotxe per anar a la ciutat... i al final quan tingueu molts diners podreu reposar vora un ramat que us podeu comprar si us agrada per gaudir de la seva companyia, i us podeu distreure mirant tot l’imperi que heu fet, i contemplar tranquil el paisatge i tot el que heu creat...” El pastor, ja avorrit, va contestar: –“I què us penseu que estic fent?; per arribar a aquí tanta feina?”

            Molt sovint estem enganxats als models publicitaris: aconsegueix això i seràs feliç, tindràs benestar, el mercat de consum necessita que augmentem la producció... un frenesí per produir que continua ocupant el nostre temps de descans, quan ens dediquem a consumir productes o entreteniments que ens ofereix el màrqueting de les empreses. I així molts perden la família, quan teòricament “ho feien tot per ells”... i fins i tot venen ànsies, angoixes i alguna depressió, com a conseqüència de la frustració contínua de no trobar el que busquen, però podem prendre uns medicaments per seguir treballant...

            “Cal elegir entre ser i tenir, entre una vida plena i una existència buida, entre la veritat i la mentida", diu Juan Pau II; a l’empresari de la història podríem dir-li que cal treballar però per viure, i per ajudar als altres, que hi ha més felicitat en donar que en rebre, i això no vol dir renunciar a viure, més aviat la vida veritable s'expressa en el do de si, fruit de la gràcia que ens porta l’exemple de Jesús, que ens parla de mirar els lliris del camp i gaudir de la pau de no preocupar-nos pel demà sinó pel d’avui; ens parla de repetir aquelles paraules que poden transformar la nostra ansietat interior en pau: «El Senyor és el meu pastor, no em manca res: en verds prats em fa reposar; em condueix cap a fonts tranquil·les i repara les meves forces». Ens falten moltes coses, sobretot aquesta llibertat interior de no tenir necessitat de gaire res, i llavors tenir-ho tot.

            A vegades creiem que l'èxit està en la fama i la fortuna. No és així. L'èxit és en mans de qui viu feliç, de qui ha estimat i rigut molt i ha aconseguit merèixer el respecte de grans i petits. L'èxit és de qui ha fet del món un lloc una mica millor del que era abans d’arribar ell, deia P. Peña: la persona d'èxit és la que sempre ha respectat als homes i a la naturalesa i ha sabut veure el bé en tot i en tots. Tenir èxit és ser capaç de donar el millor d'un mateix.

            Cal viure amb dignitat, és desitjable que els homes s'alimentin bé, es vesteixin bé i tinguin habitatges dignes; calen carreteres, hospitals, formes de diversió... però moltes vegades un ús superflu de tantes coses fa que en el nostre món es gasti i es malgasti amb abundància, i amb el que no necessitem nosaltres, podríem solucionar la major part dels problemes de fam i subdesenvolupament de la humanitat.